Sis problemes d’Espanya que no són culpa de Catalunya


TONI AYALA (text i foto)

A Catalunya, hi ha malestar, disturbis, manifestacions… A Hong Kong, també; a Xile, també; al Líban, també; a Bolívia, també… La llista de països amb conflictes interns que esclaten al carrer s’incrementa cada setmana.

A Espanya, el segon esport nacional més important, després del futbol, és utilitzar Catalunya com a sparring polític. No hi ha cap partit que no utilitzi d’alguna manera els catalans per intentar esgarrapar algun vot. El fet que hi hagi tantes eleccions juntes també hi ha ajudat.

Ara bé, mentre tothom carrega les tintes contra Catalunya, podríem preguntar-nos si a Espanya no hi ha altres problemes molt importants i amb una perspectiva de supurar properament, amb risc de generar malestar als carrers.

Hem fet un exercici. Hem comparat els sis motius principals pels quals hi ha aldarulls a Xile aquests dies amb la situació d’aquests mateixos problemes a Espanya. Òbviament, cap d’ells té a veure amb la independència, sinó que són d’una altra naturalesa molt més àmplia.

Això fa que ens puguem preguntar: ¿Què passaria si els afectats per aquestes qüestions, que res tenen a veure amb Catalunya, un dia decidissin que han de sortir al carrer, igual que ho han fet els xilens, per mirar de forçar a les autoritats a solucionar-los?

Hi ha sis grans temes que han provocat el malestar de la societat xilena que es podrien extrapolar a Espanya.

El sistema de pensions

És un dels temes més polèmics dels últims anys a Xile. I és una qüestió sempre recurrent a Espanya, sobretot, en època electoral. No en va hi va haver una manifestació fa poc a Madrid dels pensionistes.

El sistema de pensions xilè —creat el 1982, durant el govern militar liderat pel dictador Augusto Pinochet—, ha estat fortament criticat, doncs és subministrat pels Administradors de Fons de Pensions (AFP), que són institucions financeres privades que s’encarreguen d’administrar els fons de comptes individuals d’estalvis per a pensions.

Es basa en què cada persona estalvia una part dels seus ingressos per a sostenir una pensió al moment de la seva jubilació.

I, atenció, ¿què es comença a debatre a Espanya? Doncs, la creació de l’anomenada ‘motxilla austríaca’, que, a grans trets, és un sistema que consisteix a aportar un 1,53% del salari de l’empleat a un fons privat.

 

Sistema sanitari públic insuficient

El sistema de salut xilè està compost per un model d’atenció mixt. D’una banda, està l’assegurança pública denominada FONASA (Fons Nacional de Salut) i, per una altra, un privat anomenat ISAPRE (Institucions de Salut Previsional). Segons l’Enquesta de Caracterització Socioeconòmica Nacional (Casin), les persones afiliades a FONASA suposen el 80%, mentre que les que tenen accés al sistema privat d’ISAPRE representen menys del 20%.

I, encara que l’assegurança pública ha mostrat millores en els últims anys, encara té molts assumptes pendents, com ara les llistes d’espera.

¿A algú li sona el problema de les llistes d’espera a Espanya? ¿Quants espanyols tenen accés a mútues privades de salut? De nou, un altre problema que trobem a Xile i a Espanya.

 

Transport públic

La xarxa de transport “transantiago” (avui canviat de nom com a Xarxa Metropolitana de Mobilitat) es va crear fa 12 anys amb la promesa inicial de ser un transport públic de qualitat, sostenible i sense subsidis estatals.

No obstant això, avui representa un dels majors problemes que enfronta la capital de Xile, Santiago. I si a sobre que no funciona bé, s’apugen els preus dels bitllets, el malestar de la ciutadania esclata.

És sabut el problema del transport públic a Catalunya, per exemple, amb Rodalies, però, també, a d’altres parts d’Espanya. Potser el cas més evident és Extremadura. I ciutats com Barcelona tenen el repte de frenar l’ús del cotxe per evitar la contaminació, però, és clar, han de resoldre la millora dels serveis de transport públic de viatgers.

 

Privatització de serveis bàsics

L’anomenat Codi d’Aigües ha generat molt malestar entre els xilens. El model de gestió —que va ser establert el 1981— genera polèmica perquè, si bé reconeix l’aigua com un bé nacional d’ús públic, estableix que els particulars (o privats) puguin constituir sobre les aigües drets d’aprofitament de caràcter perpetu. A més, s’al·lega que és un sistema “absolutament privat”.

A Espanya, la privatització dels serveis públics ha donat peu a fenòmens com “la pobresa energètica”, que es nota sobretot en els mesos de més fred. No tothom té accés econòmic a serveis bàsics com la llum, la calefacció o l’aigua en igualtat de condicions, entre d’altres coses, pels baixos ingressos i l’alt cost de l’habitatge.

 

Falta de mobilitat social

En els anys de la crisi hem vist com augmentava el percentatge de persones que eren més riques de la mateixa manera que s’incrementaven els pobres i s’escurçava la classe mitjana a Espanya. Les entitats socials adverteixen que les possibilitat de mobilitat social -l’ascensor- disminueixen, de la mateixa manera que, per exemple, s’encareixen els estudis universitaris.

Doncs bé, des del 2006, amb l’anomenada “revolució pingüina”, els xilens reclamen millores en l’educació i en les possibilitats de millora social. Un altre motiu que els ha fet sortir al carrer i que està causant els aldarulls.

 

Corrupció

Els xilens també han sortit al carrer perquè estan farts de la corrupció. S’han descoberts acords entre empreses per a fixar preus abusius dels productes -per exemple, en 222 medicaments-, denuncien l’evasió d’impostos de grans companyies i casos de corrupció en diverses institucions.

En el cas d’Espanya, la corrupció ha sigut una de les tòniques, és evident.

 

En resum, vet aquí sis problemes d’Espanya, que als xilens ja els han mogut a protestar i causar disturbis, i que res no tenen a veure amb Catalunya i els catalans:

El sistema de pensions, el sistema sanitari públic insuficient, el deficient transport públic, les conseqüències en els més desafavorits de la privatització de serveis bàsics; la falta d’oportunitats d’ascens social dels joves i la corrupció.

Ara bé, el tema estrella de la campanya electoral del 10-N serà Catalunya…


Post a Comment