Yankees i rebels


TONI AYALA (text)

La premsa acostuma a utilitzar noms i malnoms per definir situacions, persones o col·lectius. És una manera d’escurçar els titulars i, també, d’apropar d’una forma més planera i definidora els missatges a la població.

En la Guerra de Secessió (1861-1865) nord-americana es va recórrer a les paraules ‘yankees’ i ‘rebels’ per definir el bàndol de la Unió i el dels estats Confederats secessionistes.

Avui dia, fins i tot, encara es coneix com a ‘yanquis’ als habitants dels Estats Units, sobretot, en els països llatinoamericans.

En realitat, el terme ‘yankee’ té el seu origen cap a la meitat del segle XVII, perquè molts dels colons neerlandesos que abundaven a Nova Anglaterra (part d’aquesta regió havia estat denominada Nous Països Baixos) es deien “Jan”, a partir del qual va anar sorgint el sobrenom “ianke” i, finalment, ‘yankee’. Tanmateix, autors com Robert Graves suggereixen que ‘ianki’ era un vocable comanxe que significava ‘covards’.

Sigui com sigui, la diferenciació entre ‘yankees’ i ‘rebels’ va fer fortura, com ho demostren les nombroses pel·lícules sobre la Guerra de Secessió que podem veure avui dia i que ens intenten traslladar a aquella època, igual que els llibres d’Història.

Amb el conflicte català també han sorgit nous termes que acostumen a ser utilitzats pels polítics i per la premsa, així com a les xarxes socials i entre la població.

D’aquesta manera, ens trobem, per un costat, amb els ‘independentistes’ o ‘secessionistes’ i, per una altra banda, els ‘unionistes’ o ‘constitucionalistes’.

Ara bé, ¿realment es pot considerar que un ‘independentista’ no és ‘constitucionalista’? ¿Fins a quin punt els anomenats ‘unionistes’ defensen la concòrdia de la unió de tots els pobles d’Espanya? ¿I tots els ‘unionistes’ són vertaderament ‘constitucionalistes’?

Si ens fixem en els ‘unionistes’, veiem que s’han manifestat per Barcelona i alguns d’ells han proferit càntics del tipus “voti, voti, voti, català qui no voti”. ¿Algú que defensa la unió de tots els espanyols pot discriminar així -i d’altres maneres- els catalans? De la mateixa manera, els ‘unionistes’, si realment són ‘constitucionalistes’, ¿no haurien de defensar la pluralitat de l’Estat espanyol que proclama, precisament, la Constitució espanyola?

I una última reflexió més sobre els anomenats ‘constitucionalistes’. ¿Com pot ser que entre els ‘constitucionalistes’ hi hagi manifestants amb banderes franquistes pre-constitucionals? ¿Com es pot ser ‘constitucionalista’ i defensar un Règim dictatorial previ a la Constitució espanyola? ¿I com es pot ser ‘constitucionalista’ i defensar idees pre-constitucionals? Tot i així, a tots els ‘unionistes’ se’ls acostuma a identificar, en el mateix sac, com a ‘constitucionalistes’.

D’altra banda, podríem pensar que defensar, de forma pacífica i sense transgredir les lleis, el dret a la independència de Catalunya podria entrar en la Constitució espanyola, sempre i quan es faci dins dels límits que marca la llei. És la llibertat de pensament o d’idees. Per tant, ¿ser independentista de conviccions implica necessàriament ser ‘anticonstitucionalista’?

D’altra banda, i portant l’argument a l’altre extrem, hi ha ‘independentistes’ que són defensors de la Constitució, encara que sigui d’una hipotètica Constitució catalana d’una hipotètica República catalana. Per tant, en aquest sentit, també se’ls podria denominar ‘constitucionalistes’, encara que hipotèticament. I, fins i tot, ‘unionistes’, per defensar igualment la “unió” de tots els catalans o, fins i tot, que Catalunya pertanyi a la Unió Europea.

Per últim, per molt que un català independentista defensi avui dia -o es pensi- que viu en una República catalana, la realitat és que, per exemple, quan vagi a l’aeroport i agafi un avió per anar de viatge a l’estranger haurà de mostrar el passaport o el DNI espanyols, aquells que estan dins de l’ordenament administratiu espanyol i emparats per la Constitució espanyola respecte als seus drets com a ciutadans espanyols (i catalans).

Per tant, qualificar a un independentista de no constitucionalista pot quedar bé en un míting o en un titular, però, fins que es demostri el contrari, tots els independentistes -ho vulguin o no uns i altres- estan sota l’empara de la Constitució espanyola.

En resum, posats a buscar sobrenoms, ¿no seria millor començar a emprar els termes de ‘yankees’ i ‘rebels’?


Post a Comment