Els nous Murs de Berlín


TONI AYALA (text)

Alemanya ha commeorat el 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, un importantíssim esdeveniment històric ocorregut la nit del 9 de novembre del 1989.

Ara bé, tres dècades després, Europa ja no viu sota aquella Guerra Freda de blocs, però sí que no han deixat de proliferar els murs, físics, ideològics i, fins i tot, digitals. Des del 1990, els països de la UE han erigit 1.000 quilòmetres de murs terrestres, l’equivalent a sis murs de Berlín, per a frenar l’arribada de persones desplaçades. Si s’inclouen les operacions marítimes per a interceptar els migrants, llavors aquestes muralles s’estenen altres 4.750 quilòmetres.

Aquests murs suposen un gran negoci per a un grup d’empreses especialitzades en seguretat, segons indica l’informe elaborat per Transnational Institut (TNI), el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Stop Wapenhandel, presentat fa pocs dies.

En concret, des del final de la Guerra Freda s’han gastat com a mínim 900 milions d’euros en murs i tanques terrestres, 676,4 milions en operacions marítimes (2006-2017) i 999,4 milions en murs virtuals (2000-2019). Aquests últims són els sistemes elaborats per les companyies tecnològiques per a controlar el moviment de persones.

Molts diners en joc del qual s’ha beneficiat un nombre considerable d’empreses, entre les quals destaquen tres: la francesa Thales, especialitzada en armes i seguretat, que produeix sistemes de radar i sensors; la italiana Leonardo, que proporciona helicòpters per a la seguretat de fronteres, i la paneuropea Airbus, que facilita els helicòpters per a patrullar les fronteres marítimes i algunes terrestres.

A nivell espanyol, qui més partit ha tret d’aquestes inversions públiques en seguretat són European Security Fencing (ESF), Indra, Ferrovial, Dragatges i GMW. L’ESF fabrica les concertines, el filferro de fulles en espiral de les tanques de Ceuta i Melilla, i també les de les fronteres entre Hongria i Sèrbia, Bulgària i Turquia, Àustria i Eslovènia, així com les del port francès de Calais.

Alemanya té motius per celebrar el 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín. Però, també, ha estat una bona ocasió per a reflexionar sobre el present i el futur immediat, doncs s’hi està donant un auge electoral de la ultradreta, sobretot, en els länder de l’antiga RDA comunista.

Tanmateix, de la mateixa manera que els murs ja no són res exclusiu ni de Berlín ni d’Alemanya, tampoc ho és l’increment actual de les idees i de les polítiques d’ultradreta, ja sigui a Hongria, a Àustria o… a Espanya.