Política tarifària o turismefòbia?
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)
“Eureka1”, va cridar fins a esgargamellar-se un dels saberuts del “Departamernt de Cervells Pensants” de l’ATM, Autoritat del Transport Metropolítà, consorci format per la Generalitat de Catalunya en un 51% (majoria), i la resta per les administracions locals, no només el macrocèfal barceloní, sinó de la resta de la comarca, ambdós Vallès, Alt Penedès, Bages, Anoia, Baix Llobregat, Berguedà, Osona, Moianès, Maresme i Garraf.
“Eureka!”, seguia cridant mentre era interpel·lat pels companys del Departament, uns misteriosos assalariats que s’absenten llargues temporades de l’oficina, diuen que si és per a missions especials, i que la resta de treballadors no sabem massa bé a què es dediquen, però que secretament aquest mesos estaven treballant en una campanya per controlar el turisme a la ciutat.
La turismofòbia barcelonina és allò de afarta’m i digue’m moro, d’atipar-se de pernil i no voler saber res dels porcs; matant dos pardals d’un tret, posarien potes enlaire totes les targes i abonaments del transport públic, acabarien amb la barra lliure de venir a Barcelona de cap de setmana i amb una miserable T10 viatjar per tota la ciutat vàries persones.
Apartir d’ara, afavorint els usuaris soferts, vull dir els de cada dia, clatellot a la resta, títols unipersonals per a tothom: visca l’amor lliure, el matrimoni ja no existirà a ulls de l’ATM, ni la família, res de promiscuïtat, a cadascú un títol, que una tarja de transport és com un raspall de les dents, però això sí, si un altre dia agafes el raspall o la tarja de la iaia no passa res, que els títols no portaran imprès el DNI.
I quan vingui un turista, ens ho repeteixen, a pagar! Però al temps que les notícies s’han escampat pel món, simultàniament i a l’uníson, Mister Smith des de Londres va exclamar: “Fuck!”; Monsieur Dupont des de Reïms va exclamar: “Merde!” i el Signore Bianchi des de Milano va cridar: “Va fan culo!”.
Smith, Dupont i Bianchi se’n van adonar que si estan tres o quatre dies a Barcelona en un viatge romàntic, i si fos més dies millor, enlloc de gastar-se trenta o quaranta euros en tres o quatre T-10, l’encariment amb la T-CASUAL serà en total de quatre euros, caldrà veure fins a quin punt per una estada un pèl més llarga la T-USUAL. Per persona no els hi surt més a compte, i a fe que sí és així, aquesta compraran.
Que als títols i tarifes de transport cal retocar-los, renovar-los, revisar-los i hi ha molta feina a fer és veritat i que es faci com es faci sempre hi haurà milers de descontents ni que hi surtin manifestament guanyant, també. Un simple canvi de color dels bitllets pot ser objecte de mil controvèrsies i està clar que s’ha d’afavorir a qui més el demana, però personalitzar el perfil del baix demandant amb el visitant foraster, és clarament turismefòbia.