El teletreball pot ser un gronxador


JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

Ho deia en un article anterior, teletreball segurament sortirà escollida la paraula de l’any, els mitjans repeteixen que ha arribat per quedar-se i iteren les excel·lències, com si fos la solució a tots els problemes i el remei de tots els mals que escampà pel món la capsa de Pandora en obrir-se i que ara retornaran a la reclusió.

No oblidem que tele, del grec, vol dir a distància i treball, del llatí tripalium, un instrument de tortura, per tant, la maledicció bíblica de “et guanyaràs el pa amb el teu suor”, no significa que deixarem de patir, sinó que teletreballant, patirem, però a certa distància.

També en un article anterior donava un seguit d’objeccions, més humorístiques que reals, a la poca acceptació que alguns acolliran la nova modalitat, però que en no pocs casos, tot i la comicitat, són novetats que generen mal estar de fons, con genera sempre qualsevol canvi d’hàbit i de rutina.

Els partidaris acèrrims al teletreball invoquen la conciliació familiar, però hi ha qui que tant control parental li provoca certa inquietud, com inquietud provoca a algunes persones estar perfectament controlades moltes hores al dia.

S’invoca la sostenibilitat, però la factura elèctrica domèstica, la del gas i la de l’aigua, augmentaran a qui practiqui la modalitat; l’estalvi de temps en el desplaçament, redundarà en qualitat de vida personal, i segurament en productivitat laboral, com també serem més productius sense la relació personal, però segurament ens deshumanitzarem molt més, les persones passaran a ser codis i adreces electròniques, enlloc d’éssers que somriuen o que parlen.

La gent, cada vegada, per preu, per tranquil·litat, tendirà a endinsar-se en el món rural, cosa gens dolenta.

Així, els que podien prescindir de l’automòbil ja no podran perquè en el seu nou domicili l’avantatge del transport públic no hi existirà i els quilòmetres i les hores que en un principi s’estalviaven en desplaçaments, seran, ara, per anar a comprar o bé les sortides de cap de setmana equivaldran als desplaçament al centre de treball per a activitats presencials.

I quan tot hagi canviat, quan el mitjó s’hagi girat totalment, un grup de savis acadèmics de qualsevol de les més prestigioses universitats del planeta, farà un estudi, que a les conclusions, recomanarà els infinits avantatges del treball presencial, reinventant-lo, perquè en els fons la història de la humanitat és això, una roda.