De Maragall a Colau: de ser olímpics a clandestins
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) En Cobi està de baixa, porta temps en depressió, des del 2015 no se’l veu, algun vespre mormola entre dents allò de Amigos para siempre i, entre llàgrimes, pica de mans. La Barcelona Olímpica no va néixer com
Catequesi de la pandèmia
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) Si la pandèmia fos un llibre, em fa l’efecte que encara estaríem en els primers capítols i que resta molta història per a conèixer, però no hi ha dubte que alguns ens hem enganxat al text des de
Rebrots: Cap geperut es veu mai el gep
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) Avui, una persona normal, amb un mínim de temps, té a l’abast molta informació, una informació que, si sap garbellar adequadament la procedència escollint els mitjans contrastats, abeurant de diverses fonts, un ciutadà qualsevol pot adquirir un criteri
Ennio Morricone, adéu a milers d’emocions
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) El 6 de juliol quedarà en les efemèrides futures com el dia que va morir Ennio Morricone, que amb en Nino Rota i en Nicola Piovani formen el triumvirat dels grans de la música de cinema italiana. La
L’hàbit no fa el monjo, però no hi ha cap monjo sense hàbit
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) El concepte d’elegància és prou subjectiu, però tendeix a l’enginy i la simplicitat de les formes, a la senzillesa de l’estil, aportant distinció. La moda, les modes, sovint pretenen substituir l’elegància natural per tendències, a vegades totalment efímeres,