Rebrots: Cap geperut es veu mai el gep


JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

Avui, una persona normal, amb un mínim de temps, té a l’abast molta informació, una informació que, si sap garbellar adequadament la procedència escollint els mitjans contrastats, abeurant de diverses fonts, un ciutadà qualsevol pot adquirir un criteri i una opinió tant valuosa com la d’un personatge de reconegut prestigi i respecte.

No hi ha dubte que en una societat tant complexa com la nostra, sempre hi haurà el punt de vista de l’expert, el matís que dona una especialització sobre un tema concret, que mai ningú, ni el ciutadà informat, ni el personatge reconegut, podran abastar.

Avui, al nostre país, els ciutadans ben informats poden preveure amb cert marge de maniobra, des dels estirabots d’una fiscalia inintel·ligible a tot raonament, una justícia que no s’até a dret, uns partits que funcionen en benefici propi i no en nom del bé comú o inclús, amb poc marge d’error, on pot esdevenir un greu accident, que la descura de serveis, equipaments, instal·lacions i infraestructures, és tant palesa que al mínim repàs resten en evidència.

Si tot el que esdevé, afecta a tothom, moltes de les coses que passen, tot i viure-les de prop, no afecten massa directament a la butxaca o a l’amor propi del ciutadà ben informat, encara que de debò ho fan sempre, però de retruc.

Darrerament, l’epidèmia ha causat un sotrac en moltes consciències, estiguis ben o mal informat, afecta directament. L’epidèmia que ara en diuen pandèmia, ens demostra que la ciència no és tant exacte i que les coses continuen ignorant-se fins que esdevenen, que trobar una vacuna costa més que comptar morts i que fins en aritmètica suspenen, i amb tot continuem en mans d’epidemiòlegs, perquè ni la Reial Acadèmia ni l’IEC, reconeixen encara la paraula pandemiòleg, que sembla més de respecte. 

Ben informada o no, qualsevol persona de certa edat i atenta al mal que ens afecta tenia la sensació que es corria massa, que obrir l’aixeta abans de Sant Joan era precipitat i que un gran segment de la població de tant mirar la pantalla del mòbil no veuria la realitat del que l’envoltava.

Ai, la revetlla de Sant Joan!!! La Nit màgica!. Coca, cava, petards i ballaruca, mil cançons d’inspirats cantautors i romanços de poeta, quines nits de Sant Joan! En temps de la meva joventut era la nit de l’any que més “penalty” es feien, però poc després es van legalitzar els anticonceptius i la gent, fet a dret,  es començà a casar més pel civil que no pas per un penal.

I com deia Donya Rita (que Déu la tingui on cal) el “caloret”, en aquest cas de l’estiu, ha fet la resta, no cal ser molt llegit per endevinar que fins en la manera de coure uns musclos al vapor hi ha qui creu en una conspiració, el que va a un restaurant vegetarià a demanar conill amb sanfàina; aquí a ningú li tenen de dir el vi que es pot beure si has de conduir, o que et posis una màscara; aquí fins el rei és un corrupte (que no és cap descobriment), quan tothom procura pagar en negre una reparació o deduir-se despeses inventades a la declaració de la renda, si aquí hi ha un segment de la població tant podrit com per animar-se a fer trampes quan juga al solitari, envejar la sort d’un estafador o la fortuna d’un famós… De què ens ha d’estranyar un rebrot d’allò que encara portàvem al damunt?

Francament, els llegits i els no llegits saben que, en aquest cas, com en qualsevol altre, el pronòstic de les coses és el de la tendència a empitjorar.

Aquí, i de tota la vida, quan hi ha els uns, immediatament es crea el bàndol dels contraris, així ens vàrem passar el segle XIX buidant-nos els budells entre carlins i lliberals, molts dels que morien somrients no sabien massa bé en què es diferenciaven els uns dels altres, com ara, que a Pamplona acaben d’organitzat un d’aquells partits de futbol de costellada, aquells que solien ser entre els casats contra els solters, només que en aquesta ocasió era entre positius i negatius de la Covid-19… si, així mateix.

Còmic? Tràgic? Dramàtic? Potser entre grotesc o esperpèntic? No, patèticament inconscient.