Lladregots i sapastres
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (textos)
De tota la vida una de les meves passions és llegir-me cada dia la premsa comarcal. Abans ho feia a la redacció de l’emissora on arribaven tots els diaris. Ara, amb les edicions digitals, aprofito qualsevol moment del dia per llegir-los on puc, des de l’autobús a la sala d’espera del metge, passant per la barra del bar tot fent el cafè.
Sovint trobo notícies curioses, darrerament, algunes pintoresques, d’altres inclús intuïnt que darrera hi ha un drama seriós, fan somriure. N’hi ha algunes de robatoris, sobretot, per la picaresca, l’astúcia i la poca traça dels delinqüents.
La darrera setmana he llegit diverses notícies de robatoris, entre elles, el curiós robatori, un mes abans de la rifa, de la panera de Nadal del Casal de Jubilats de Santa Bàrbara, al Montsià.
Imaginem el drama, amb moltes butlletes venudes, quin dilema. Aturar la venda? I si li toca a una papereta ja venuda? Comprar una altra cistella? Adéu benefici!
El més curiós és que la panera no hi era, però cap porta ni finestra havia estat forçada, cosa que fa de mal pensar. Potser vigilant qui va més content del normal, podran detectar al lladre.
Allà, a les Terres de l’Ebre, diuen els diaris d’aquests dies que estan preocupats pels robatoris de garrofes o pels d’olives abans de la collita, en canvi, aquesta setmana, un digital de Reus avisava que el robatori d’ametlles als camps havia anat a la baixa… però degut a la caiguda de preus al mercat, que havia deixat d’atraure els lladres.
La mesquita
A l’altra punta del país, a Torroella de Montgrí, fa pocs dies en una mateixa nit van entrar a robar a Càritas, a una fleca i a una mesquita, que, en realitat, deu ser un oratori musulmà, que aquí a tot li diem mesquita.
A la fleca van emportar-se la caixa forta, a Càritas van fer destrosses i van pispar algun objecte personal i a la mesquita van fer malbé algun llibre, emportant-se algun micro i altaveu, ordinador. Fins i tot van orinar allà, en un lloc sant per a un col·lectiu de persones.
Les esglésies, en ser lloc de lliure accés, solen ser objectiu de lladregots de poca volada, que busquen unes monedes als raspalls fàcils d’espanyar.
Un amic meu, capellà, a la parròquia de la qual és rector va trobar un lladre dormint sota el pessebre. S’havia amagat a dins, havia espanyat totes les capses i dormia sota el pessebre de Nadal, però treia els peus per sota la cortina.
Aquest mateix mossèn, fent missa, va veure com un entrava a la sagristia, sortia amb una caixa plena de menjar, de les que tenien preparades per repartir, i des de la porta li feia senyal d’agraïment al mossèn que seguia oficiant.
El borratxo
Fa poc temps a Girona van detenir uns pispes que portaven a sota la roba sengles banyadors de senyora, on amagaven els objectes sostrets, principalment alcohol.
Però l’afició a l’alcohol, allò de si beus no condueixis, també podria aplicar-se al si beus no robis. I és que un lladregot va entrar, forçant la porta, en un bar a la nit, sembla ser que actuava tot sol.
Mentre rebentava la màquina escurabutxaques i la caixa registradora, va fer el trago, i aprofità que la nit és llarga, per repetir, que per alguna cosa tenia barra lliure.
Li va agradar tant, que al matí següent, els amos de l’establiment se’l van trobar, borratxo perdut, dormint a la barra. Tant torrat anava que ni és va despertar fins que va arribar el cotxe patrulla…
Suposo que amb la ressaca, quan va comparèixer davant del jutje, encara no tenia clar si era de debò o bé eren al·lucinacions de la borratxera.