Josep Comas, observant pel telescopi. / Foto: Arxiu Ajuntament de Barcelona

Josep Comas, el descobridor d’asteroides


JOAN PALLARÈS-PERSONAT (textos)

Ara fa 150 anys, el 17 de desembre deL 1868, l’any de La Gloriosa, naixia a Barcelona l’astrònom Josep Comas i Solà, al qual podem considerar com el pare de la ciència astronòmica a Catalunya, un aniversari que de ben segur gairebé passarà desapercebut, perquè, al nostre país, no hi ha costum de reivindicar la memòria dels pocs científics que hem tingut. 

L’obra de Comas, en el desert de l’Espanya del segle XIX, dessagnada per les guerres civils, els “cuartelazos” i els “pronunciamientos”, les aventures colonials i el “que inventen ellos” encara es fa més i més gegantina. 

De vocació juvenil, als quinze anys va estudiar un meteorit caigut uns anys abans, el 5 de novembre de 1851, entre Nulles i Vilabella, un meteorit que feia més de vuit quilos de pes i va fer un esvoranc “on hi cabia un carro”. També va ser estudiós d’eclipsis i de pluges meteòriques, fins que el 1886 ingressava a la Universitat de Barcelona, on va cursar física i matemàtiques i va obtenir-hi la llicenciatura. Així va ser com va lliurar la seva vida als estudis astronòmics. 

Si bé al principi es dedicaria també a la docència, a poc a poc, treballà únicament en la observació astronòmica, viatjant a observatoris europeus, en especial, a Itàlia, fins al punt que, en acabar el segle XIX, era un reputat científic reconegut a nivell internacional, tot essent comissionat per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona per estudiar diversos eclipsis de sol, enregistrant-los cinematogràficament, sent el pioner en fer-ho, per la qual cosa va haver d’adaptar els aparells.

Dels eclipsis als planetes

Els planetes, Júpiter, Saturn, Tità, van centrar la seva obra durant molts anys i, pel 1910, les seves observacions i fotografies del cometa Halley li van donar certa coneixença i popularitat en centrar l’atenció del públic profà. 

Descobridor d’asteroides, va dissenyar un sistema fotogràfic que li va permetre de trobar-ne onze des del 1920: el 804 Hispania; el 925 Alphonsina, en honor a Alfons X el Savi; el 945 Barcelona; el 986 Amèlia, pel nom de la seva segona esposa Amelia Sala, la primera havia estat Teresa Patxot; el 1102 Pepita, perquè a ell familiarment li deien Pepitu; el 1117 Regina, descobert el 1927 i dedicat a Regina Comas de Tiridor, una neboda seva; el 1136 Mercedes, a l’any 1929, dedicat a la seva cunyada Filomena Mercè; el 1188 Ghotlandia, país dels Gots, en honor a l’antic nom de Catalunya ja el 1930; el 1626 Sadeya, en honor a la Societad Astronomica de España y América, entitat de la qual n’era president d’honor i que ell mateix havia fundat el 1911; el 1655 Comas i Solà, descobert per ell el 1929, però que el nom li fou donat a la seva mort i, finalment, el darrer que descobriria seria el 1708 Pòlit, que dedicà al seu ajudant a l’Observatori Fabra, Isidre Pòlit. 

Comas i Solà encara seria redescobridor d’altres asteroides observats i que feia anys que no se’n tenia notícies, també d’alguns cometes regulars i també des de l’observatori Fabra va treballar en el camp de la sismologia.

Gran divulgador

Comas va ser especialment conegut en el seu temps pels seus articles de divulgació, publicant al llarg de la seva vida més de mig miler d’articles per al gran públic a La Vanguàrdia, uns articles deliciosos que hom pot consultar fàcilment a través de l’hemeroteca digitalitzada d’aquest diari, essent durant la Generalitat Republicana, Director del Servei d’Astronomia. 

Comas va anar el 1899 a residir a la casa de la Via Augusta que havia edificat el seu pare poc abans de néixer ell, una torre aïllada, anomenada Vil·la Urània.

Una placa indica que allà, el 1915 va fer la primera observació de l’Hispània i allà, a casa seva, va morir d’una broncopneumònia el 2 de desembre de 1937, en plena guerra civil, cedint-la en testament, amb tot el seu instrumental i documents a la Ciutat de Barcelona.

La seva viuda va conservar-ne l’usdefruit fins a la seva mort, el 1956, iniciant Vil·la Urània un llarg calvari, desmuntat l’observatori el 1963. Va ser durant  quaranta cinc anys, fins el 2010, un parvulari municipal, essent cobejada per l’especulació immobiliària a la que va estar a punt de sucumbir.

Enguany se n’ha inaugurat la rehabilitació i ha estat convertida en un centre d’exposició i didàctic de l’obra de l’insigne astrònom barceloní.