El testimoni de Sota
TONI AYALA (textos)
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat públicament testimonis que ajudin a aclarir les circumstàncies de la mort de la gossa Sota. Un agent de la Guàrdia Urbana va matar-la d’un tret quan intentaven identificar el seu amo, una persona sense sostre.
La policia municipal sosté que la gossa es va tirar damunt de l’agent i li va ferir el braç, cosa que l’hauria obigat a disparar, mentre que d’altres versions afirmarien que l’animal no va atacar ningú.
El cas ha provocat protestes davant l’Ajuntament de Barcelona, que fins i tot han acabat amb incidents i algun detingut. Els defensors dels animals reclamen justícia per a Sota i Sota, en ella mateixa, s’ha convertit en el testimoni de la creixent consciència que hi ha a Barcelona i Catalunya per la defensa dels drets dels animals.
I no és estrany que Sota, a banda de ser la tràgica víctima d’una situació que la investigació dels fets haurà d’aclarir, s’hagi convertit en un símbol de lluita a favor d’uns éssers vius que són molt més que mascotes, doncs cada cop estan més protegits per les lleis i per les ordenances.
Moviment animalista
Barcelona es va declarar ciutat antitaurina l’abril del 2004. La mesura va tenir un gran ressò mediàtic i, a la pràctica, va deixar la plaça de toros de la Monumental sense curses de braus.
Un any abans, el 2003, la Llei Catalana de Protecció dels Animals, prohibia l’accés a les corrides de toros als menors de 14 anys. Però, Catalunya no es va quedar aquí, ja que, el juliol del 2010, el Parlament va aprovar una Iniciativa Legislatura Popular per abolir les curses de braus, mesura que va entrar en vigor, finalment, l’1 de gener del 2012.
El 2016, el Tribunal Constitucional va anul·lar la prohibició, però, el cas és que no hi ha corrides de toros a Catalunya, com a molt, correbous a les Terres de l’Ebre, també, criticats i vigilats pels animalistes, que en demanen la supressió.
Representació política
Segurament, si ens fixem en el comportament de l’electorat del Partit Animalista contra el Maltractament Animal (PACMA), fundat el 2003, podríem arribar a pensar que no és cap utopia que arribi a aconseguir representació al Parlament de Catalunya.
Si analitzem els resultats electorals dels comicis del 21 de desembre del 2017, veurem que el PACMA va obtenir 38.743 vots, és a dir, el 0,84% del total, mentre que el Partit Popular -darrera formació amb representació- va reunir quatre diputats amb el 4,24% dels vots.
De fet, a les autonòmiques catalanes del 2012, el PACMA va tenir 20.861 vots (0,57%), mentre que la CUP va aconseguir 3 diputats amb el 3,48%. En les eleccions del 2015, el PACMA va reunir 30.157 vots (0,73%), mentre que la CUP -darrera força a entrar al Parlament- va obtenir-ne el 8,21% amb un gran premi de 10 diputats.
Per tant, el creixement en vots del Partit Animalista contra el Maltractament Animal a Catalunya és constant. A nivell estatal, el PACMA també millora resultats comicis rere comicis. És a dir, la conscienciació ciutadana vers la defensa dels drets dels animals és molt possible que s’acabi traduint a nivell de representació política parlamentària tard o d’hora.
Barcelona pro-animals
El debat que s’ha obert a Barcelona arran de la mort de Sota està vinculat amb l’ADN de la ciutat. A ningú no li pot estranyar que hi hagi manifestacions al carrer per reclamar justícia per a la gossa.
La capital catalana ha obert el Metro a les persones que volen viatjar amb el seu animal. Les platges, el gran equipament públic de la ciutat, també s’han posat al servei dels gossos. Avui dia no es poden dissenyar remodelacions i millores en els barris sense tenir en compte els espais per a l’esbarjo de les mascotes.
Barcelona és una ciutat oberta en la defensa dels animals. N’hi ha drets i, també, deures. Sota n’és el testimoni. Sovint la convivència s’ha vist alterada, bàsicament, per l’incivisme d’alguns propietaris de gossos que, per exemple, no recullen les caques de la via pública. Però, fins i tot, Barcelona és avui una ciutat més educada en el civisme gràcies als animals.