75 anys de Càritas Diocesana de Barcelona

JOAN PALLARÈS-PERSONAT (textos) / TONI AYALA (fotos)

El 31 de desembre de 1942, la premsa barcelonina anunciava la notícia, coneguda el dia anterior, del nomenament d’un nou bisbe per a Barcelona, Gregorio Modrego Casaus, que va substituir l’administrador apostòlic Santos Diaz de Gomara i va fer la seva entrada a la seu de Barcelona a finals de març de 1943. 

Modrego, a més de bisbe de Barcelona, seria vicari general castrense i procurador en corts nomenat per Franco. Arribaria a l’extensa diòcesi barcelonina en els temps més àlgids del nacional catolicisme i de la misèria postguerra civil i en plena guerra mundial.

Venia marcat per una aurèola que l’identificava totalment com a paladí del règim. En gairebé un quart de segle al front de la diòcesi tindria encerts i errors, però ningú no pot negar la seva gran preocupació pels temes socials, la marginació, la promoció d’habitatge, l’ajuda al necessitat i que, aragonès de soca-rel, el propi Franco l’arribaria a acusar de massa contemporitzador amb els catalans. Ell, fins i tot, arribaria a dir: “En Madrid no nos entienden”. 

L’any 1944, en ple Congrés Eucarístic Diocesà, un tast d’un dels seus grans èxits com seria el XXXV Congrés Eucarístic Internacional, celebrat a Barcelona el 1952, Modrego constituí, ara fa 75 anys, el Secretariat General Diocesà de Beneficència Cristiana, origen de l’actual Càritas Diocesana. 

Càritas, que en llatí significa per igual amor que caritat, està implantada avui arreu del món i implica a 162 organitzacions catòliques en obres d’assistència als necessitats.

Té origen a la ciutat alemanya de Colònia, on, el 1897, el sacerdot Lorenz Werthmann va fundar la Charitasverband für das katholische Deutschland  (Associació Caritativa per l’Alemanya), entitat encara existent amb seu a Friburg de Brisgòvia, a Baden-Wurttemberg. 

El 1916 va estendre’s per tot Alemanya. El 1924, a Àmsterdam, durant el Congrés Eucarístic Internacional, va celebrar-se una conferència amb 60 delegats de 22 països, i se’n va crear la prefectura general a Lugano, a Suïssa. 

Rebuig dels nazis

Els nazis alemanys li van ser completament hostils. Va ser després de la II Guerra Mundial quan, enmig de la misèria d’aquells anys i els posteriors, Càritas va afrontar, als països d’Europa occidental, no pocs problemes de fam, manca de sostre i refugiats.

Va prendre cos internacional a partir del 1951, quan, iniciant-se la Guerra Freda amb l’òrbita soviètica, des dels Estats Units s’afrontà l’ajut a Europa i, el 1957, va prendre el nom de Càritas Internacional. 

A Barcelona, aquella Secretaria General Diocesana de Beneficència Cristiana que el 1944 havia aplegat les diverses obres benèfiques del bisbat, va ajudar també als refugiats que venien d’Europa fugint de la guerra.

Modrego va crear l’OCARE, Oficina Cristiana d’Ajuda al Refugiat Estranger, que acollí a nombrosos fugits de l’àrea d’influència soviètica. El Secretariat distribuïa la llet en pols, ous, mantega o formatge que enviaven des d’Amèrica, adoptant ja el 1956 el nom de Càritas.

A la feina indispensable del dia a dia, Càritas va brillar en moments com les Inundacions del Vallès o altres riuades, temporals i desgràcies col·lectives, donant cobertura legal als Centres Socials que anaven apareixent, 24 en el moment de la mort del Dictador, però fent també accions contra l’alcoholisme, com el Dispensari de Santa Coloma; implicant-se als anys setanta en la lluita per un habitatge digne; incorporant en els seus objectius especials la infantesa i la gent gran en la dècada dels vuitanta i en l’ocupació, formació i treball en els noranta.

De les tancades d’immigrants a la crisi econòmica

Al segle XXI, Càritas Diocesana de Barcelona, arrel de les tancades d’immigrants en diverses esglésies, emprèn l’atenció i assessorament a la immigració i, els anys 2007 i 2008, ha d’afrontar la gran crisi, tot incrementant en un 66% el nombre de persones ateses.

Càritas, a l’actualitat, està molt lluny d’aquells repartiments de llet en pols. Darrerament, ha incorporat nous camps: mediació en habitatge, inserció laboral, atenció al refugiat, centres per a infants de famílies en risc d’exclusió… a cada repte, una nova resposta.

Ja són 75 anys de trajectòria d’una entitat d’inspiració catòlica, tot i que totalment autònoma en la gestió i el finançament, que dona assistència a la societat global i en igualtat de condicions a tots els necessitats amb independència de qualsevol condicionant i sense qualificar-los.

Càritas es nodreix de multitud de voluntaris inspirats per quina sigui la seva motivació, d’aportacions generoses i de petites ajudes, recapta roba, aliments i altres coses que poden caldre en un moment determinat i actua coordinada amb altres entitats, serveis socials o l’Administració.

És una obra a valorar. Segurament, la nostra societat, sense la labor de Càritas, no només seria ben diferent, sinó que seria molt pitjor.