L’etern Rei Artur
TONI AYALA (textos)
El Rei Artús o Artur és un dels personatges més populars i coneguts i, alhora, més desconcertants, ja que ningú sembla saber amb total seguretat quina va ser la seva història real.
En principi, fou un líder brità dels segles V i VI, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya davant dels invasors saxons a principis del segle VI. Els detalls de les gestes d’Artús provenen principalment del folklore i de la invenció literària, per la qual cosa els historiadors moderns encara avui debaten la seva existència històrica.
Hi ha diverses fonts que en fan referència, com ara els ‘Annales Cambriae’, la ‘Historia Brittonum’ i els escrits de Gildas de Rhuys. El nom d’Artús també apareix en fonts poètiques primerenques com ara ‘Y Gododdin’.
Segurament, a nivell especulatiu, el Rei Artur només és superat per Robin Hood, un altre personatge arquetípic protagonista d’una llegenda anglesa que, tanmateix, podria tenir una base real.
En el cas del Rei Artur sembla que, ara, s’ha aportat nova llum a la seva història. O més ben dit, potser encara en tenim més confusió.
Troballa a la Biblioteca de Bristol
En concret, han trobat una nova versió de les llegendes artúriques, descoberta de forma casual en l’arxiu de la Biblioteca Central de Bristol. Apareix en uns fragments originals de manuscrits de l’Edat mitjana que estaven en una sèrie de llibres del segle XVI i que conten part de la història del mag Merlí.
Els nous documents descoberts ara estaven dins d’una edició de quatre volums de les obres de l’erudit i reformador francès Jean Gerson.
Segons els detalls d’aquesta versió de la història, Artur, Merlí i Gawain es preparen per a la guerra. Al seu costat lluiten diversos cavallers més, entre els quals destaquen el Rei Ban de Benwick (o Ban de Benioc, pare de Lanzarot del Llac i Héctor de Maris) i el seu germà Bors de Gaunes, rei de la Gàl·lia durant l’ascensió d’Artur al tron. En la part oposada, com a enemics, estan el Rei Claudas i els seus nobles. I serà clau la famosa batalla de Trèbes.
En l’imaginari modern, el Rei Artur ha inspirat diverses versions sobre la seva història, bàsicament, en el cinema, de la mateixa manera que podem trobar molts films sobre la figura de Robin Hood.
A l’espera que algú es decideixi a produir una nova pel·lícula basada en les noves dades descobertes a la Biblioteca Central de Bristol sobre el Rei Artur i els seus cavallers, ens conformarem amb seleccionar-ne deu que ofereixen diverses versions entorn el mateix personatge.
Excalibur (1981)
El cineasta John Boorman firma aquesta versió kitsch de la història del Rei Artur, en la qual destaca l’obsessió pel Sant Greal.
Els cavallers de la taula rodona (1953)
Tot un classic del cinema d’aventures medievals, dirigit per Richard Thorpe. Arthur, fill bastard d’Uther Pendragon, es disputa la corona del regne de Logres (illes britàniques) amb la seva germanastra Morgana la Fada i el seu cavaller i espòs Mordred. Merlí, que ha educat Arthur, resol la qüestió per la famosa prova de l’espasa: “qui la podrà arrencar d’aquesta enclusa serà el rei legítim de tot Anglaterra”. Només Arthur la pot retirar.
Els cavallers de la taula quadrada (1975)
‘Monty Python and the Holy Grail’ és una comèdia britànica escrita i interpretada el 1975 pel grup Monty Python i dirigida per Terry Gilliam i Terry Jones. Va ser concebuda durant el descans entre la tercera i quarta temporades de la seva sèrie de televisió de la BBC ‘Monty Python’s Flying Circus’. A més, va ser la base del musical Spamalot.
El primer cavaller (1995)
Aquesta pel·lícula d’aventures, amb una gran dosi de romanticisme, està molt centrada en la figura de Lancelot. Va ser dirigida per Jerry Zucker i protagonitzada per Richard Gere, Julia Ormond i Sean Connery.
Rei Artur (2004)
En el seu moment, aquesta pel·lícula d’Antoine Fuqua va suposar una clau de volta més a la hostòria del Rei Artur. De fet, es va promocionar com «la veritable història que va inspirar la llegenda». L’argument, suposadament, es basa en dades arqueològiques que situarien que la llegenda del rei Artús s’havia originat en una persona real, un comandant romà de nom Arcturus. Artús i els seus cavallers (provinents de les tribus conquerides per l’Imperi Romà) s’enfronten als saxons, que envaïren Gran Bretanya quan l’Imperi Romà està en retirada.
Camelot (1967)
Joshua Logan va dirigir aquesta adaptació musical de la història del Rei Artur. Va obtenir tres Oscars: dirección artística, vestuari i música adaptada.
L’espasa en la pedra (1963)
The Sword in the Stone, estrenada en castellà com a ‘Merlín el encantador’, va ser la divuitena pel·lícula d’animació de la factoria Walt Disney. De fet, va ser el darrer llargmetratge de dibuixos animats abans que morís Walt Disney.
El príncep Valent (1954)
Príncep Valent és un personatge de ficció de còmic, el nom original del qual complet és Prince Valiant in the Days of King Arthur (El Príncep Valent en els dies del Rei Artur). Va ser creat per Harold Foster el 1937 per a King Features Syndicate. Se n’han fet diverses adaptacions al cinema, la primera de les quals dirigida per Henry Hathaway el 1954.
Rei Artur: la llegenda d’Excalibur (2017)
‘King Arthur: Legend of the Sword’, dirigida per Guy Ritchie, és una altra versió èpica de la història del Rei Artur, que pretenia ser diferent i innovadora, però que no va tenir el favor de la crítica ni del públic. De fet, havia de ser la primera part d’una saga de sis pel·lícules, però es van cancel·lar.
Aventures en la cort del rei Artur (1995)
Basada en la novel·la ‘A Connecticut Yankee in King Arthur’s Court’, de Mark Twain, publicada el 1889. La pel·lícula presenta al joven Calvin Fuller (Thomas Ian Nicholas), un adolescent de Califòrnia, que és transportat a l’Edat mitjana, a la Cort del Rei Artur (Joss Ackland).
Encara n’hi ha força més versions cinematogràfiques sobre la història (o històries interpretades) del Rei Artur. A l’espera d’un nou film, que de ben segur arribarà, acomiadem l’article amb un dels diàlegs dels Monty Python: