En Sanahuja, des de l’Alguer


JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

El temps no perdona. Abans de marxar cap a l’Alguer escrivia un article per a ClicOp: ens havia deixat en Francesc Pedrol, el Ros de la Guita, pescador del Serrallo Tarragoní, un dels darrers biberons.

A l’Alguer, he estat amb la banda de Música de la Federació Catalana de Societats Musicals, una selecció de bona part dels millors músics catalans de diverses bandes, d’aquestes bandes de la nostra cultura, tant arrelades al territori i, sovint, negligides en parlar de la música tradicional i popular catalana.

Amb ells i a l’Alguer hem fet concerts i cercaviles i, recorrent Sardenya, hem confraternitzat amb els pastors que tallaven les carreteres en lluita oberta defensant la ramaderia i el preu de la llet, una llet que abans de malvendre, l’abocaven vessant-la carretera avall, omplint-ne les cunetes.

Representació de bandes catalanes a l'Alguer.

Representació de bandes catalanes a l’Alguer. / Foto: Joan Pallarès-Personat

Hem estat amb l’Obra Cultura de l’Alguer, l’Assoziacione Musicale Banda al Antonio Dalerci, amb la Delegació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer, amb molts amics i hem retornat, això sí, suportant tant d’anada com de tornada, la feixuga incomoditat de la magna informalitat de grau superlatiu de la  companyia nàutica Grimaldi, d’horaris tant informals i intempestius com els dels seus predecessors, els pirates de berberia que assolaven fa pocs segles les nostres costes mediterrànies.

M’havia acomiadat amb el traspàs d’en Pedrol i, de bon matí, recent arribat a Barcelona, m’he despertat llegint l’esquela de la mort de Josep Sanahuja i Gilbert, un altre membre de la Lleva del Biberó, que anava a complir els 99 anys enguany.

A Sanahuja també el vaig conèixer, era dels que pujaven a dalt de la serra de Pàndols cada 25 de juliol, la data commemorativa del pas del riu, l’inici de la batalla de l’Ebre.

Aquest darrer estiu i a la sèrie Tremolors, producció del Canal de les Terres de l’Ebre, va donar repetits testimonis de mil-i-un fets de la batalla perquè la història d’en Josep Sanahuja, com la d’en Francesc Pedrol, era particular.

Però, amb trets comuns compartits per tota una generació, la de la Guerra Civil i, en concret, la de la lleva del 41, aquells nois que, amb 17 i 18 anys, els van donar un fusell.

En alguns casos, la mort els hi arribà abans no arribessin a disparar el primer tret.