El Petó

TONI AYALA (text)

El primer que rebem quan naixem és un petó i l’últim, quan morim, també és un petó. En ambdós casos, no ho recordem, perquè, quan la nostra mare ens petoneja per primer cop després del part, encara som massa petits per retenir aquella imatge.

Però, amb el pas dels anys, sabem que aquell primer petó va existir. Segur. No cal que ningú ens ho expliqui. Fins i tot, fins els nostres darrers dies, podem tenir la sensació d’aquell primer petó de la mare sobre la nostra galta o sobre el nostre front de nadó.

I, quan morim, com és obvi, tampoc no podem ser conscients que els nostres éssers estimats ens han fet un darrer petó, en la nostra galta o en el nostre front d’adults.

Ho sabem del cert perquè tots ens hem acomiadat així d’algun ésser estimat, amb un últim petó.

Per tot això, no deu haver res més immensament bonic que, un cop has mort, ser recordat per un petó. No per un petó qualsevol, sinó per un dels petons més simbòlics i famosos de tota la història.

Això és el que li ha passat a George Mendonsa, el mariner que es va fer popular arreu del món quan va fer-li un petó a una infermera a Times Square durant els festejos del Dia de la Victòria contra el Japó a la Segona Guerra Mundial.

La fotografia, una de les més icòniques i conegudes, va ser presa per Alfred Eisenstaedt el 14 d’agost de 1945.

“Va ser per l’excitació després que hagués acabat la guerra, sumat al fet que havia pres alguns glops. Llavors, quan vaig veure a la infermera, la vaig agafar i la vaig besar”, va explicar Mendonsa en una entrevista.

Aquell mariner ha tingut una llarga vida, doncs ha mort als 95 anys a Middletown, Rhode Island. La dona a qui va fer aquell petó va ser identificada com a Greta Zimmer Friedman i, també, va viure força anys, ja que va morir el 2016 a l’edat de 92 anys.

Potser aquell petó entre dos desconeguts, després d’una guerra terrible, els va insuflar aquella llarga vida.

Segurament, aquesta foto de Times Square ens atreu perquè tots tenim un petó que ens ha marcat, ja sigui el primer que hem fet o el darrer que hem rebut.

Tanmateix, el pitjor de la vida és l’absència de petons. Crea un buit immens, pregon, que només pots omplir amb el record d’aquell primer petó de la mare, que sempre t’acompanyarà.