12 reflexions sobre la Democràcia
TONI AYALA (text) / MIQUEL FUSTER (dibuixos)
El judici del Procés independentista s’està convertint, en certa manera, en una reflexió col·lectiva no només sobre el model d’Estat a Espanya; sobre la caducitat del Règim del 78; sobre la pervivència de tics Franquistes; sobre el futur de Catalunya; sobre el sentit mateix de la Llei… I podríem continuar fins arribar al concepte mateix de la Democràcia.
Aquest debat, que s’ha obert a Espanya a través de Catalunya, acostuma a ser un motor de sanejament social. De fet, totes les societats avançades han tirat endavant després de processos de transformació ideològica no exempts de tensions.
El ‘problema català’, com l’anomenen alguns, té també les seves arrels en un canvi de segle especialment convuls. No hem d’oblidar que la capital catalana, Barcelona, ha estat, per exemple, un dels grans focus de les protestes contra els efectes de la globalització econòmica, que, en certa manera, atacaven els principis bàsics de la Democràcia.
Quan estudiem filosofia o les formes de govern, ens remeten als clàssics, a Plató, primer, i a Aristòtil, després, per parlar-nos de la monarquia (govern d’un), l’aristocràcia (govern «dels millors» per a Plató, «dels menys», per a Aristòtil), i la democràcia (govern «de la multitud» per a Plató i «dels més», per a Aristòtil).
A Espanya, tenim una monarquia parlamentària, que combina elements de la democràcia representativa amb la figura d’un Rei que actua com a cap d’Estat sense que sigui un càrrec d’elecció directa per part de la ciutadania. I aquest monarca, de tant en tant, participa d’aquesta reflexió col·lectiva; darrerament, coincidint amb el judici del Procés.
“No es pot apel·lar a una suposada democràcia sense respectar la llei”, ha afirmat Felip VI.
Aquesta seria, doncs, la seva última aportació a aquest debat que alimenta i monopolitza tota la vida política a Espanya. Avui dia no s’entèn res sense fer referència a Catalunya. Aquest precepte es va demostrar amb les eleccions andaluses. Durant la campanya, parlar dels catalans donava més vots que parlar dels andalusos.
Tanmateix, al llarg de la història, hi ha hagut pensadors, literats i dirigents que han reflexionat sobre aquest concepte de la Democràcia que sembla que, de forma cíclica, es regenera amb processos com ara el català.
N’hem fet una petita selecció variada per contribuir a aquest debat:
Winston Churchill (1874 – 1965)
(exprimer ministre britànic i Premi Nobel de Literatura)
“La democràcia és el pitjor sistema de govern dissenyat per l’home, amb l’excepció de tots els altres”.
Mahatma Gandhi (1869 – 1948)
Líder de la independència de la Índia
“L’esperit de la democràcia requereix un canvi de cor”.
Abraham Lincoln (1809 – 1865)
Expresident dels Estats Units
“La democràcia és el govern del poble, pel poble i per al poble (…) De la mateixa manera que no seria un esclau, tampoc no seria un amo. Això expressa la meva idea de democràcia”.
Bob Marley (1945 – 1981)
Músic i cantant
“La democràcia no és res més que una dictadura elegida pel poble”.
Lenin (1870 – 1924)
Líder revolucionari soviètic
“La democràcia és una forma de govern en la qual cada quatre anys es canvia de tirà”.
Charles Bukowski (1920 – 1994)
Escriptor
“La diferència entre una democràcia i una dictadura és que en la democràcia pots votar abans d’obeir les ordres”.
Octavio Paz (1914 – 1998)
Premi Nobel de Literatura
“Sense llibertat, la democràcia és despotisme; sense democràcia, la llibertat és una quimera (…) La democràcia és el règim de les opinions relatives”.
Alfred Emanuel Smith (1873 – 1944)
Exgovernador de Nova York
“Tots els mals de la democràcia es poden curar amb més democràcia”.
Thomas Jefferson (1743 – 1826)
Expresident dels Estats Units
“La democràcia no és res més que el govern de les masses, en el qual un 51% de la gent pot llançar per la borda els drets de l’altre 49%”.
Montesquieu (1689 – 1755)
Filòsof i jurista francès
“La democràcia ha de guardar-se de dos excessos: l’esperit de desigualtat, que la condueix a l’aristocràcia, i l’esperit d’igualtat extrema, que la conduexi al despotisme”.
Nelson Mandela (1918 – 2013)
Líder anti-apartheid
“Si no hi ha menjar quan hi ha fam, si no hi ha medicaments quan hi ha malaltia, si hi ha ignorància, i si no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida, encara que els ciutadans votin i tinguin parlament”.