El Bus del Brexit
TONI AYALA (text)
Un dels elements més simbòlics de Londres són els autobusos de dos pisos, de color vermell. Formen part del paisatge urbà de la capital britànica, com els taxis, el paraigua o el fish and chips.
Un autobús, precisament, es va fer famós durant la campanya a favor del Brexit, perquè publicitava un eslògan que reclamava els presumptes 350 milions de lliures setmanals que el Regne Unit enviava a la Unió Europea, perquè, segons defensaven, podrien destinar-se a finançar el sistema de salut nacional (NHS).
Aquella informació era errònia, falsa, el que ara es coneix com una fake news, però més d’un se la va creure, perquè aquest va ser el discurs predominant dels polítics que van defensar amb més bravesa la sortida del Regne Unit de la UE. La majoria d’aquells líders, per cert, actualment, han desaparegut del mapa.
Però, els autobusos de dos pisos continuen circulant per Londres, impassibles al pas del temps i sobrevivint a qualsevol adversitat. Si féssim un símil amb els partidaris i detractors del Brexit (brexiteers i remainers), podríem afirmar que al pis de dalt d’aquest autobús viatgen els ciutadans favorables a romandre a la UE, mentre que, a la planta baixa, hi trobem els que van guanyar el referèndum i que, per tant, condueixen el Bus del Brexit.
Ara bé, setmana rere setmana, mes a mes i any a any, estem assistint al drama de veure com el Regne Unit busca com sortir d’aquest entrellat, com si aquest autobús s’hagués endinsat en un carreró sense sortida.
El darrer episodi l’hem tingut quan la primera ministra britànica, Theresa May, ha demanat, ara, una pròrroga del Brexit a la Comissió Europea, que el Govern britànic fixa en el 30 de juny. Però, és clar, la Unió Europea argumenta que, per a qualsevol extensió que vagi més enllà del 23 de maig, el Regne Unit haurà de convocar i celebrar eleccions al Parlament Europeu. Per tant, embolica que fa fort.
Precisament, un dels motius que dona May per a no sol·licitar la pròrroga més enllà del 30 de juny és no haver de convocar aquests comicis, perquè la idea és que el Regne Unit podria sortir de la UE abans de la constitució del nou Parlament Europeu, prevista per al 2 de juliol. Brussel·les, en canvi, no ho veu així.
El Bus del Brexit, doncs, es troba a prop d’una altra parada envoltada de boira londinenca, en un recorregut del tot incert. ¿Quin sentit té que els britànics participin a les eleccions europees si volen sortir de la Unió? I si, al final, han de votar en els comicis europeus, ¿s’ajornarà el Brexit fins que acabi la nova legislatura europea?… Tampoc hem d’oblidar que unes eleccions, igual que un referèndum, costen diners. Cal malgastar-los d’aquesta manera? Qui anirà a votar si sap que el Regne Unit sortirà de la UE?