La samarreta d’Ace Bailey

TONI AYALA (text)

El darrer jugador del Barça que va tenir l’honor recentment que el club li retirés la samarreta -amb el número 11- va ser Juan Carlos Navarro, de la secció de bàsquet. Deixava enrere així una carrera amb 1.139 partits disputats, 13.609 punts i 35 títols.

Navarro ha estat el cinquè jugador del Barça de bàsquet al qual se li retira la samarreta, després de Roberto Dueñas, Andrés Jiménez, Nacho Solozábal i Epi. Aquest costum per honorar els jugadors franquícia dels clubs està estès a diferents esports i a diferents països del món. En futbol, l’Espanyol també ha honorat el número 21 de Dani Jarque.

A l’NBA, per exemple, els San Antonio Spurs retiraran la samarreta amb el número 20 que va portar durant 16 temporades amb la franquícia texana l’exel·lent jugador argentí Emanuel ‘Manu’ Ginóbili. I no és estrany, doncs va formar -amb Tim Duncan i Tony Parker- el trident més exitós de la història de la millor Lliga de bàsquet del món, guanyant quatre anells.

Ara bé, per què els clubs opten per retirar la samarreta dels seus jugadors més emblemàtics? Per què es considera un honor? D’on prové aquesta pràctica de retre homenatge al seu dorsal?

El consens general és que la primera vegada que es va retirar una samarreta amb un dorsal en honor a un jugador va ser a començaments de la dècada dels anys 30 del segle passat.

L’honor va recaure en Ace Bailey, estrella d’un dels clubs amb més tradició en l’esport de l’hoquei sobre gel, els Toronto Maple Leafs.

La seva supercarrera va acabar bruscament quan va ser agredit per un altre jugador, Eddie Shore, durant un partit dels Toronto contra els Boston Briuns. Va ser un 12 de desembre del 1933.

Bailey va caure a terra i es va copejar fortament el cap contra el gel, cosa que li va propipar una fractura de crani i greus lesions que li van impedir tornar a jugar mai més a hoquei.

Commoguts pel que li havia passat, la directiva dels Maple Leafs va decidir organitzar un partit de les estrelles benèfic per tal d’ajudar Bailey i la seva família. Va ser al febrer del 1934 i, en aquell acte, es va anunciar que mai més tornarien a assignar la samarreta amb el número 6 de Bailey a cap altre jugador.

Així va ser com, un cop més, l’esport es va sobreposar a una desgràcia i va donar peu a una tradició que honora als esportistes més especials.