Politicactor

TONI AYALA (text)

Política i interpretació acostumen a anar de la mà. Arran de la irrupció de la televisió, primer, i de l’era de les xarxes socials, actualment, els polítics van haver de convertir-se, també, en intèrprets, que havien de seduir els votants de la mateixa manera que els comediants intenten captivar la seva audiència.

I aquesta frontera és, de vegades, tant estreta que no és estrany veure com, directament, els actors esdevenen polítics i, sovint, governants.

El darrer cas és el de l’actor i humorista Volodimir Zelenski, que ha capitalitzat el vot del descontentament a Ucraïna davant de dos polítics veterans: l’impopular president Poroshenko i la incansable princesa taronja Yulia Timoshenko.

Però, Zelenski només és el darrer d’una llarga llista d’actors i actrius que han fet el salt a la política. És sorprenent, per exemple, la gran quantitat d’estrelles de Bollywood que arriben a esdevenir polítics en actiu a l’Índia. No són un, dos o tres, sinó almenys una seixantena.

A d’altres països asiàtics, com Indonèsia o Sri Lanka o Tailàndia o Filipines també és habitual, igual que, per exemple, als Estats Units, on els exemples més coneguts són, potser, Ronald Reagan, Arnold Schwarzenegger o Clint Eastwood, és a dir, un president, un governador i un alcalde.

Però, n’hi ha moltíssims exemples, com ara Jack Kelly, qui va ser Bart Maverick a la telesèrie Maverick; l’actriu Shirley Temple; el comediant Al Franken; o la intèrpret Sheila Kuehl.

A Europa, també trobem uns quants exemples. Itàlia és un dels països on més es produeix aquest fenomen, per exemple, amb l’exhuberant Ilona Staller, més coneguda com a Cicciolina; o l’actriu Gina Lollobrigida. A Anglaterra destaca la figura de l’actriu Glenda Jackson, que va ser membre del Parlament. A Espanya, hi ha casos com el de l’actor i polític Toni Cantó.

La llista continua i continua. Rubén Blades va intentar presidir Panamà i l’actriu brasilera Bete Mendes va arribar a ser congressita. I és que és ben cert que la política, de vegades, sembla una comèdia i, massa sovint, una tragèdia.

No és estrany, doncs, que, per a interpretar aquesta tragicomèdia, de tant en tant vagi bé un actor o una actriu com a candidat. Són els Politicactors.