El perquè de la Setmana Santa
JOAN PALLARÈS – PERSONAT (text i foto)
Tot i la solemnitat del Nadal i el naixement de Crist, la Setmana Santa és, espiritualment, el moment de l’any més important en el món cristià, representant la mort i la resurrecció del Senyor.
La Setmana Santa coincideix amb primera la lluna plena de primavera, tot i que, en el càlcul intervé el número auri, una xifra algebraica irracional, de càlcul complicat, que extraordinàriament, com ha passat enguany, l’ha portat a la segona lluna plena, però, en tot cas, està sempre, en el calendari solar, entre meitat de març i finals d’abril.
Per allò que tots els Sants tenen capvuitada, la Setmana Santa i la Pasqua s’allarguen a onze dies del calendari, començant pel divendres anterior, anomenat dels Dolors, moltes Lola celebren aquell dia el seu sant; el dissabte que té alguns mercats d’anomenada, com el de Vic, i el diumenge anterior, pròpiament anomenat De Rams, o de la Passió, com de Passió també es pot anomenar el divendres i dissabte anterior.
Com la història que narren els Evangelis, Rams és un diumenge de joia, celebrem l’entrada triomfant de Jesús a Jerusalem, aclamat per la multitud i avui, creient i no tant creients, acudeixen a la benedicció del Ram, ni que sigui per tradició, amb un rerefons social de trobada.
Dins de les celebracions litúrgiques de la Setmana Santa, una de les més desconegudes pel públic, inclús fidel, és la Missa Crismal, teòricament el matí del Dijous Sant, però que, per efectes pràctics, se sol celebrar dimarts o dimecres.
Durant la Missa Crismal, una en cada diòcesi i presidida pel seu bisbe, concelebrada per tots els sacerdots, es consagren els olis crismals, els sants olis que serviran per ungir els bateigs o als moribunds, també en les confirmacions o en les ordenacions de sacerdots i bisbes. L’oli ha de ser d’oliva i s’afegeix aromes d’herbes.
L’anomenat Tríduum Pasqual s’inicia el Dijous Sant amb la Missa de la Cena del Senyor i acaba amb la Vetlla Pasqual, la matinada de dissabte a diumenge. La Missa del Sant Sopar, o de la Cena del Senyor, comença al vespre de dijous, en cap cas abans de les sis de la tarda, generalment a Catalunya a les set, vuit inclús nou del vespre.
La celebració s’inicia amb el sagrari buit, amb la porta oberta, l’altar sense flors, i el color blanc substitueix litúrgicament al morat de tota la quaresma. En aquesta missa, es canta el “Glòria”, que no s’ha cantat tampoc durant tota la quaresma i, allà on toquen les campanes, deurien de tocar durant aquest cant, campanes que deixaran de tocar en totes les esglésies fins al Diumenge de Resurrecció.
En aquesta eucaristia, els cristians recorden la institució d’aquest sagrament en el Darrer Sopar, o Sant Sopar, per Jesús amb els seus deixebles, a Jerusalem.
Avui, part de la litúrgia habitual d’aquest dies de fa cinquanta anys, o bé han deixat de fer-se per la reforma del Concili Vaticà II o han caigut en desús. L’Ofici de Tenebres, dijous, divendres o dissabte sant, es feia abans de sortir el sol, o bo i post aquest. Un tenebrari, figura triangular que tenia quinze ciris encesos, que l’imaginari popular atribueixi un per cada apòstol, menys Judes, les Tres Maries i Jesús al cim del triangle. Amb els resos van apagant-se un a un cada ciri, el darrer el del cim que representa Crist, restant tot el temple en la pràctica foscor.
En els moments culminants de l’Ofici de Tenebres és quan tenia lloc uns instants esperats, sobretot per la canalla, els de “matar jueus”. La gent havia acudit al temple amb pals, alguns amb carraus, algun pot o cassola, i en aquest moment es feia una gran fressa, tot el soroll que es podia, picant als bancs, costum que avui s’ha perdut.
Durant la missa de Dijous Sant també té lloc el “rentat de peus”, el sacerdot renta els peus a un grup de feligresos, tan com Jesús el va rentar en el Darrer Sopar, als seus deixebles. En tal cerimònia, de sempre, eren homes els rentats, però el Papa Francesc va dictar unes normes a inicis del 2016, que permeten participar també a les dones, tanmateix, no fa falta que els rentats siguin catòlics i en algunes esglésies es trien presos, persones acollides a alguna institució social o que han estat discriminades.
Dijous i divendres son els dies que concentren la major part de les processons. En aquest dia no se celebra l’eucaristia, és l’únic dia de l’any que no hi ha missa. En alguns llocs, com al Pla de la Catedral de Barcelona, a l’aire lliure, és celebra el Sermó de les Set Paraules, en referència a les set vegades que Jesús parlà des de la creu.
A la tarda i sempre abans de les sis, se celebra la Litúrgia de la Passió del Senyor, com el Diumenge de Rams o el Dijous Sant, és llegeixen dels Evangelis la Passió i Mort de Jesús. Avui no hi ha consagració, però els fidels poden combregar amb la reserva del Santíssim que s’ha fet el dia anterior i que amb el sagrari vuit, ha estat dipositat al “Monument”.
Els Monuments de Setmana Santa són altars provisionals que acullen la reserva del Santíssim des de Dijous Sant, quan el sagrari, on està dipositat la resta de l’any, resta buit, simbolitzant la mort del Fill de Déu.
Antigament, -fins no fa pas tants anys- quan des de Dijous Sant a la tarda es paralitzaven totes les activitats, fins un temps havien restringit la circulació dels tramvies o més recent la ràdio només emetia música sacra o clàssica, a ciutat l’entreteniment massiu era anar a visitar monuments, uns templets que cada parròquia rivalitzava amb les altres a veure quin era el més lluït i amb millors detalls, com una mena de carrers guarnits de festa major, traçant el personal un recorregut que, itinerari iterat any rere any, amb expectació. Els aspectes ornamentals dels Monuments segueixen les normes dictades pel Papa Benet XIV a meitat del segle XVIII.
Dissabte Sant, abans de la reforma litúrgica de 1955 era anomenat Dissabte de Glòria, perquè poc a poc havien anat avançant la cerimònia pasqual al dissabte, és a la nit de dissabte a diumenge quan es celebra la Vetlla Pasqual, a partir de les dotze de la nit, encara que avui s’avança cap a les deu, desprès de la posta de sol.
Aquesta missa, que marca el final dels dies sants i l’inici de la Pasqua, és el moment de bateig dels catecúmens i es considerada la celebració més important de l’any litúrgic. Es canta el Glòria, l’Al·leluia abans de l’Evangeli i tornen a tocar les campanes, l’orgue generalment silenciat els dies anteriors, torna a sonar.
La Pasqua celebra la resurrecció del Senyor, que havia mort a la creu el divendres. L’origen jueu de la festa era el Pas del Mar Roig dels israelians conduïts per Moisès fugint d’Egipte, la tradició cristiana inicia els cinquanta dies, la Pentecosta, que culminaran amb l’Ascensió del Senyor al cel.
Dilluns de Pasqua, festa a molts indrets d’Europa, no té cap significat litúrgic més enllà de les pròpies dels dies de l’ octava de pasqua, si però està farcit de tradicions profanes. En tal data i fins entrat el més d’octubre, comencen els aplecs a santuaris i ermites fora poble, uns aplecs dedicats a la divinitat del lloc i que tenen el moment àlgid entre aquest dilluns i el de Pentecosta, que la gent anomena, respectivament, Pasqua Florida i Pasqua Granada.