El pèl de Leonardo da Vinci


TONI AYALA (text)

El redescobriment de les proporcions matemàtiques del cos humà al segle XV per Leonardo da Vinci es considera un dels grans assoliments del Renaixement. El polifacètic artista en va deixar constància en el seu famós dibuix de L’Home de Vitruvi, sovint, considerat com un símbol de la simetria bàsica del cos humà i, per extensió, de l’univers en conjunt.

Leonardo da Vinci va ser alhora pintor, anatomista, arquitecte, paleontòleg,​ artista, botànic, científic, escriptor, escultor, filòsof, enginyer, inventor, músic, poeta i urbanista.

Aquest 2 de maig del 2019 es compleixen exactament 500 anys de la mort de Leonardo. Amb motiu d’aquesta efemèride, al seu poble natal de Vinci, el Museu Ideale ha presentat els avenços de recerca del floc de pèl que es considera que va pertànyer a l’artista i que, per tant, ha de permetre rastrejar el seu material genètic.

Però, d’on ha sortit aquest pèl atribuït al cos del pintor? Arsène Houssaye, escriptor i inspector general dels museus de província francesos, va trobar-lo el 1863. Ell era amic de Delacroix i de Baudelaire i va rebre l’encàrrec d’una comissió imperial per investigar la tomba de Leonardo entre les ruïnes del castell d’Amboise, on Leonardo va ser inhumat l’agost del 1519.

Houssaye va trobar uns ossos i un crani que va atribuir a Leonardo da Vinci per la inscripció en la làpida de la tomba, que després va ser recomposada en la capella de Saint Hubert del castell reial d’Amboise, avui, un lloc de peregrinació per als devots de l’artista renaixentista.

Tanmateix, és curiós que, 500 anys després de la seva mort, s’estigui parlant d’una minúscula part del cos de Leonardo da Vinci (un pèl suposadament seu), quan ell va ser qui va aportar llum al cànon de les proporcions humanes amb el famós ‘Home de Vitruvi’.

Aquest dibuix, acompanyat de notes anatòmiques, va firmar-lo Leonardo prop de l’any 1492. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. Es tracta d’un estudi de les proporcions del cos humà, realitzat a partir dels textos del tractat De Architectura de Vitruvi, arquitecte de l’antiga Roma, del qual el dibuix pren el nom.

Mitjançant aquest dibuix aprenem, per exemple, que un palmell equival a l’amplada de quatre dits, que un peu equival a l’amplada de quatre palmells (12 polzades) o que un avantbraç equival a l’amplada de sis palmells. La distància entre el naixement dels cabells a la part superior del pit és un setè de l’alçada d’una persona. O bé que la distància del mentó al nas és un terç de la longitud de la cara, entre d’altres proporcions especificades.

Curiosament, el dibuix mostra un home amb pèls, amb una cabellera prou llarga com perquè, en cas de mort, algú en pogués trobar, anys després, un d’aquests pèls perquè acabés en un museu de la Toscana italiana, on podrien tenir la idea de reconstruir el material genètic del personatge.

Els misteris de Lenardo da Vinci són infinits.