La societat de la destral

TONI AYALA (text)

Avui dia se sap que alguna cosa està de moda quan surt més d’una vegada en diverses pel·lícules o en sèries de televisió.

Christine Baranski és Diane Lockhart, una advocada que perd els seus estalvis després d’un enorme escàndol financer, cosa que l’obliga a incorporar-se a un altre bufet de Chicago. En la nova oficina, la majoria dels socis són afroamericans. Ella és la protagonista de la sèrie ‘The Good Fight’, una de les millors propostes televisives del moment i, per tant, marcadora de tendències.

Diane Lockhart, així com d’altres protagonistes femenines, representen la dona moderna, defensora dels seus drets, preparades, feministes i plenament encaminades a lluitar pels seus somnis i aspiracions vitals.

En un moment donat de la trama, Diane descobreix un local de llançament de destrals, al qual acudeix a desfogar-se i a pensar. Llançar les destrals de guerra sobre una diana l’ajuda. I no és l’única, doncs, com queda clar, és una moda que s’està estenent per les grans ciutats dels Estats Units, com Los Angeles o Nova York, no només com un mètode antiestrès, sinó també com a local alternatiu per a una cita o com a punt de celebracions entre amics. També ha acabat per arribar a Espanya.

Christine Baranski és Diane Lockhart a ‘The Good Fight’, on es desfoga llançant la destral.

Des d’un altre punt de vista, cal dir que Diane Lockhart comença a freqüentar el local de llançar la destral quan s’uneix a un grup de dones que volen lluitar per fer fora del poder a Donald Trump. Per tant, en certa manera, el llançament de les destrals simbolitza el combat dels demòcrates contra els republicans amb l’expectativa de les properes eleccions presidencials nord-americanes.

En la darrera temporada de Billions, una altra sèrie molt interessant protagonitzada per Paul Giamatti, que interpreta a un ambiciós fiscal de Nova York, i Damian Lewis, un autèntic tauró de les finances, també veiem destrals. En una de les escenes de l’última temporada, dos dels empleats d’Axelrod, l’empresa que lidera Lewis, tenen una cita en un local de llançament d’aquestes armes.

La destral, com a arma, ja fa temps que va ser substituïda pels canons, les pistoles i els míssils, però continua essent un artefacte útil en la societat moderna. I, segurament, és una de les metàfores més clares del món competitiu en el qual ens movem, quan estem obligats, gairebé contínuament, a enterrar o desenterrar la destral de guerra.

I, si vivim en la societat de la destral… Som destralers?