Egoisme


TONI AYALA (text i foto)

Hi ha gestos quotidians que són fruit de l’egoisme i de la falta d’educació empàtica, és a dir, pensar en les conseqüències que tindrà en els altres una acció.

D’aquesta forma, és evident que, si els carrers estan bruts, és perquè les persones que no pensen en els altres els embruten. A nivell més privat, si un veí surt a fumar al balcó i llença la burilla al carrer o al pis de sota, és evident que només pensa en ell. I molts altres exemples que podem trobar cada dia en una gran ciutat.

Ara bé, les relacions de bon veïnatge són a petita escala o, en aquest món tant global, a nivell planetari. L’últim exemple l’hem tingut en els recents casos de Filipines i Malàisia, que han descobert com països considerats més rics, com ara Canadà i Espanya, els envien les seves escombraries.

Els drets i els deures són necessaris per no entrar en el caos. Per això, la comunitat internacional s’ha dotat de tractats que obliguen els estats a complir amb una sèrie de requisits. Normalment, les ciutats on es firmen donen nom a aquests acords.

Un d’ells és el Conveni de Basilea (1989), un tractat de l’ONU que prohibeix l’exportació de residus perillosos, així com l’enviament a països en desenvolupament de deixalles per a ser eliminades, entre d’altres exigències assumides per més de 180 països.

El conveni fixa en quines condicions és legal l’exportació: els subproductes podrien entrar en un país en desenvolupament si serveixen per a ser reciclats. Però, el cas és que s’ha destapat un tràfic il·legal de residus plàstics. Yeo Bee Yin, ministra de Medi Ambient de Malàisia, ha afirmat que “els països desenvolupats han de ser responsables del que envien”. Per això, retornaran a Espanya les escombraries.

Un cas similiar ha ocorregut quasi al mateix temps a les Filipines. El president filipí, Rodrigo Duterte, havia advertit el govern canadenc que si no s’emportava de nou al seu país les dues tones i mitja de deixalles que havien enviat a aquest país asiàtic de forma il·legal, les posarien en un vaixell i les abocarien en aigües del Canadà.

Aquest conflicte ve de lluny. Entre el 2013 i el 2104, una empresa privada va enviar a terres asiàtiques 103 contenidors que suposadament contenien plàstics reciclables. En realitat, eren diaris, bolquers, ampolles i bosses de plàstic i deixalles urbanes. Des de llavors, 75 contenidors romanen encallats en dos ports filipins amb la càrrega podrint-se lentament, mentre la resta va anar a un abocador proper a Manila.

Tot i que un tribunal filipí va dictaminar que les deixalles tornessin al Canadà, s’han quedat a les Filipines fins que Duterte ha amenaçat de retornar-les a nord-Amèrica. I és que els asiàtics no volen ser el contenidor de les escombraries dels nord-americans o dels europeus.

Segurament, la clau de tot plegat -a banda del negoci- és l’egoisme i la falta d’empatia, dos elements que ens acompanyen cada dia, ja sigui a la nostra ciutat o a l’altra punta del món.