Nou Barris, capital de Barcelona

TONI AYALA (text i foto)

Quan entrevistaves al polític socialista Antoni Santiburcio (1954-2001) sempre puntualitzava aquesta frase: “Nou Barris també és Barcelona”. Ho feia amb orgull i, també, amb un deix reivindicatiu cap a un districte de la ciutat del qual va ser regidor i que, sovint, podia patir certa marginació a nivell d’inversions respecte a altres zones de Barcelona.

Han passat els anys i, curiosament, Nou Barris no només està més clar que forma part també de Barcelona, sinó que, avui, ens podem preguntar si no és el centre neuràlgic de la ciutat a nivell polític.

Nou Barris simbolitza la disputa del vot d’esquerres, entre la Barcelona en Comú d’Ada Colau i el PSC de Jaume Collboni, però, alhora, és la punta de llança d’aquesta possible aliança entre comuns i socialistes per fer-se amb l’Alcaldia i el govern municipal en detriment d’ERC.

La Barcelona de l’Esquerra Republicana d’Ernest Maragall, segons els darrers resultats electorals, és la Barcelona de l’Eixample, de Gràcia o de Les Corts, mentre que la Barcelona de Colau i Collboni és la Barcelona de Sant Andreu o Nou Barris, és a dir, la de Santiburcio.

Hi va haver un temps en què aquestes Barcelona es van ajuntar donant peu al que es va anomenar Tripartit (PSC, ERC, ICV), fórmula que alguns voldrien repetir ara i que d’altres no voldrien veure ni en pintura.