El Corpus

JOAN PALLARÈS – PERSONAT (text) / TONI AYALA (fotos)

Dijous, dia 20 de juny, és Corpus Christi, i jo ho celebraré com ho he fet sempre. Tant se val que la Conferència Episcopal, amb un acord amb el Govern espanyol, traslladés la celebració litúrgica al diumenge següent, com ho va fer per l’Ascensió. Els Textos deixen clar els dies des de la Pasqua fins a l’Ascensió i de la Pentecosta al Corpus. I sempre, sempre, Sant, Corpus o Ascenció, s’escauen en dijous.

Fa trenta anys que, si bé no ho van prohibir, sí que van derogar la cançó apresa d’infant que feia així:

“Tres jueves hay en el año, que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el dia de l’Ascensión”.

Això va ser així perquè des de l’inici de la mal anomenada Transició, l’empresariat d’aquí, amb veritable esperit fenici àvid de guany, invocant productivitat i mil-i-un arguments economicistes, ha procurat reduir els festius a la mínima expressió, fins les grans festes de la Democràcia, les eleccions, s’han de celebrar obligadament en dates no laborables.

El 1989, el Corpus Christi era la festa de major tradició, juntament amb Nadal i Setmana Santa a tot l’Estat espanyol. Però, essent president del Govern Felipe González, en la seva segona legislatura i amb majoria absoluta, va acordar amb la Conferència Episcopal, presidida pel Cardenal Àngel Suquia, la suspensió d’aquesta festa en dijous. Així va ser com l’Església en va executar el trasllat litúrgic al diumenge següent.

El Corpus, arreu del món té àmplia tradició i encara continua sent festiu el dijous, en molts estats de l’Amèrica del Sud, o en mitja dotzena d’Europa, a més d’extenses zones, comunitats, lands i províncies, també com a festa local a l’Estat espanyol allà on tenia una tradició força més arrelada.

A Catalunya, a finals dels vuitanta, després d’una mala digestió de les disposicions del Concili Vaticà II i la restricció de manifestacions religioses, com ara les processons, el Corpus havia quedat en les catifes florals de Sitges i La Garriga, les enramades d’Arbúcies, la Patum a Berga i l’ou com balla a la Catedral de Barcelona.

El Corpus ha reviscolat, en dijous i en diumenge, i jo diria que, al centre de  Barcelona, el ser laborable l’ha convertit en un petit Sant Jordi.

A l’Ateneu Barcelonès, la setmana passada van esdevenir alguns actes organitzats amb l’Ens de l’Associacionisme Cultural i amb la Federació Catalana de Catifaires, que va presentar-hi a la cultura popular la seva feina. Aquest dijous dia 20 de juny, amb motiu del Corpus, faran una catifa floral a l’entrada de l’edifici de l’Ateneu, al Palau del Baró de Savassona, al carrer de la Canuda.

Catifaire?

Catifaire és una paraula que mai no m’ha sortit als mots encreuats del Marius Serra i que, ara, s’està posant de moda. En són pocs, són una federació petita, una dotzena d’entitats. La presideix Vicenta Pallarès, però plantegen posicionament molt igualitaris. Són gent de Sitges, de La Garriga, de Caldes de Montbui, de Ripollet, de Santa Coloma de Gramenet, d’Arbúcies, de Badalona… i se’n van a fer catifes florals a Galícia, a Roma, als Estats Units o al Japó… I no només de temàtica religiosa.

Els catifaires són artistes també en l’art de la bellesa, l’art de la reivindicació i en la sublimitat de l’art de l’efímer… Esforç, tenacitat, tècnica, dedicació d’allò més immaterial que, bo i acabat, durarà ben poca estona.

Per això, aquest dijous del Corpus, a l’Ateneu Barcelonès, hi ha la oportunitat de ser també espectador únic d’allò que, com els bons moments de la vida, esdevenen només una sola vegada, però es mantenen sempre en el record.