Polarització


TONI AYALA (text i foto)

Cada cop sembla més clar que estem immersos en un món polaritzat. Les distàncies entre els més rics i els més pobres s’han fet més grans i, en alguns casos, es pot afirmar que ja pràcticament pot haver desaparegut la classe mitjana.

Ara bé, aquesta polarització també es manifesta en altres camps, com ara el canvi climàtic. Hi ha una part de la ciutadania que està molt conscienciada sobre la necessitat de tenir més cura del planeta i de remetre les senyals d’alarma que ens està enviant la Terra amb l’escalfament global, la contaminació i d’altres lamentables conseqüències de l’acció humana. Però, també és cert que hi ha una altra part de la ciutadania que no s’ho creu això del canvi climàtic i, fins i tot, països punters, com ara els Estats Units de Donald Trump, estan impulsant polítiques que en poden accentuar els efectes.

Tenim un món, doncs, cada cop més polaritzat. Ja no podem parlar de simples models diferents d’entendre el desenvolupament d’una societat o d’un país concret, ja no es pot reduir el debat polític a dretes o esquerres, sinó que va molt més enllà, ja que està en joc, de fet, la forma en què les noves generacions afrontaran el seu present i futur en aquest planeta.

L’exemple més clar d’aquesta polarització de models l’estem començant a veure als Estats Units. Hi ha 20 candidats demòcrates competint pel dret a desbancar de la presidència dels EUA a Donald Trump en les eleccions del proper any. En els debats que s’estan produint entre ells és extraordinari contemplar com afloren idees i projectes que, en alguns casos, fins i tot es podrien associar a idearis comunistes.

El nivell de polarització de la societat nord-americana és tant extrem que, com a reacció a la política de Trump, està emergint una nova concepció vital que, de confirmar-se, podria canviar de dalt a baix els efectes del trumpisme.

Entre els demòcrates, l’exvicepresidente Joe Biden i el senador de Vermont Bernie Sanders sembla que encapçalen les enquestes, amb Elisabeth Warren, senadora de Massachusttes, en tercera posició. Sanders té 77 anys; Biden, 76; i Warren, 70. Però estan emergint cada cop amb més força polítics demòcrates més joves que encara aporten al debat idees més atrevides per canviar del tot les polítiques de Trump, com ara Kamala Harris, senadora de Califòrnia, i Pete Buttigieg, alcalde de South Ben (Indiana).. 

Un denominador comú entre els candidats demòcrates és que volen combatre les desigualtats socials creixents als Estats Units, recuperar la classe mitjana i afrontar la qüestió migratòria des d’una altra perspectiva. En aquest sentit, Julián Castro, exsecretari d’Habitatge, ha proposat un pla Marshall per als països centreamericans. En comptes de gastar diners en el mur de Trump, invertir a El Salvador, Hondures, Nicaragua o Guatemala perquè els habitants d’aquests països no hagi d’emigrar. De fet, amb Mèxic al davant, Centreamèrica ja ha dissenyat un pla, que requereix d’ajuda internacional, per ajudar al desenvolupament de tots aquests països per tal de reduir-hi la pobresa i la violència.

Pel que fa a la desaparició de les classes mitjanes, Elisabeth Warren, senadora de Massachusttes, és una de les demòcrates més combatives. Segons afirma, el sistema és corrupte perquè afavoreix als més rics i, en aquest punt, culpa Trump d’afavorir a les grans corporacions en detriment de les classes mitjanes.

Però, sens dubte, una de les propostes més interessants i revolucionàries, per la gran repercussió que pot tenir en el jovent i en el sistema educatiu nord-americà, és la que ha llançat Bernie Sanders. El senador ha proposat cancel·lar els 1,6 trilions de dòlars de deute estudiantil pendents i compensar el cost amb un impost a les transaccions de Wall Street. Amb aquesta llei s’alleugiria la butxaca de 45 milions de nord-americans que encara paguen els préstecs universitaris. El pla inclouria un impost del 0,5% sobre les transaccions d’accions, un impost del 0,1% sobre les operacions de bons i un impost del 0,005% sobre les transaccions de derivats.

És evident que, en campanya, es fan moltes promeses i que no sempre s’acaben complint, però, curiosament, de la polarització sorgeix la capacitat d’innovar, projectar i de provocar canvis.