Groenlàndia no es ven


TONI AYALA (text)

Quan el diari The Wall Street Journal va publicar fa pocs dies que el president dels Estats Units, Donald Trump, havia expressat interès, “amb major o menor nivell de serietat”, en què EUA compri Groenlàndia a Dinamarca, més d’un es va pensar que era una altra sortida de to del mandatari nord-americà.

“Vaig acabar plorant del riure”, va assenyalar l’exembaixador dels EUA a Dinamarca, Rufus Gifford, segons va declarar a la ràdio nord-americana NPR quan va assabentar-se de les intencions de Trump.

Les autoritats de Groenlàndia no van trigar a contestar: “Estem oberts a fer negocis, però no estem a la venda”.

Ara bé, la suposada idea de Trump, que arriba en plena nova Guerra Freda i en plenes disputes comercials amb la Xina, no és nova, ni de bon tros.

Si ens remuntem a l’any 1867, trobarem un informe realitzat pel Departament d’Estat dels Estats Units que ja suggeria que la ubicació estratègica de Groenlàndia, junt amb els seus abundants recursos, feien del territori una adquisició ideal.

“Hauríem de comprar Islàndia i Groenlàndia, especialment la segona. Les raons són polítiques i comercials”, destacava aquell document.

Entre altres coses, els nord-americans s’hi havien fixat en la indústria pesquera, la seva extensa costa, els seus nombrosos ports o el seu abundant carbó i preuats minerals que podrien impulsar el lideratge dels Estats Units en el món a finals d’aquell segle XIX.

No obstant això, no va ser fins al segle XX, en concret, l’any 1946, quan va arribar una oferta “formal”. I, òbviament, no la va poder fer Trump, sinó que va ser Truman.

L’expresident Harry S. Truman va oferir a Dinamarca 100 milions de dòlars de llavors per l’illa, no en bitllets, sinó en or, la qual cosa equivaldria a uns 1.300 milions de dòlars actuals, segons ha calculat aquesta mateixa setmana Business Insider.

Fins i tot, Truman havia especulat amb la possibilitat d’intercanviar part del territori d’Alaska per zones estratègiques de Groenlàndia. La resposta de Dinamarca no va ser positiva, però, finalment, els Estats Units van acabar obtenint un acord per a construir una base militar en el territori groenlandès a principis dels anys 50, al començament de la Guerra Freda.

La base aèria de Thule continua essent en l’actualitat la base militar dels Estats Units més septentrional i un exemple de la importància estratègica que encara li dona a Groenlàndia, sobretot, en aquests moments en què es revifa la nova Guerra Freda amb Rússia i la Xina.

Els danesos s’ho han pres a broma, ara. I Groenlàndia no vol vendre. Entre d’altres coses, a Dinamarca, encara tenen en el record quan, l’any 1917, els Estats Units li va comprar “a bon preu” les Índies Occidentals, que van rebatejar com les Illes Verges dels EUA.

Ara, sembla que Trump, que no deixa de ser un empresari, també vol comprar una illa. I si pot ser la més gran, millor.