Brexit mundial


TONI AYALA (text)

La polèmica suspensió de les sessions al Parlament britànic és un nou cas de com en les democràcies occidentals s’estan utilitzant les institucions legislatives segons els designis d’aquells qui ostenten el poder.

És en aquests casos quan la separació de poders -si és real- és més útil per tal que no quedin indefensos els interessos de tota la ciutadania i dels partits polítics de l’oposició.

La reina Isabel II va acceptar la petició del govern britànic, encapçalat pel conservador Boris Johnson, i les sessions parlamentàries seran suspeses des del 10 de setembre.

Johnson ha fixat que el tradicional Discurs de la Reina -que marca l’obertura d’un nou període legislatiu-, tindrà lloc després de la suspensió, el 14 d’octubre, per a exposar la seva “molt emocionant” agenda de govern.

A la pràctica, aquesta maniobra suposa que els legisladors probablement no tindran temps per a aprovar lleis que puguin impedir la sortida del Regne Unit de la Unió Europea sense acord el 31 d’octubre, data en la qual venç el termini per al Brexit.

La idea de suspendre el Parlament, coneguda com a prorrogació, ha causat controvèrsia al Regne Unit. Els crítics consideren que evitarà que els parlamentaris puguin exercir el seu paper democràtic en el procés del “divorci” de la UE. A més, amb el Parlament suspès, els legisladors no podrien, per exemple, dur a terme una moció de confiança al govern.

Diverses figures rellevants, inclòs l’exprimer ministre John Major, han amenaçat amb anar als tribunals per a detenir aquest pla. És a dir, el poder judicial hauria d’intervenir en un afer polític, cosa que ha passat sovint, per exemple, a Espanya.

El líder de l’oposició, el laborista Jeremy Corbyn, considera que el pla de Johnson és “un ultratge i una amenaça per a la democràcia” al Regne Unit.

Tothom mira ara cap a Londres, però, ¿no hi ha hagut altres casos de forçar les institucions democràtiques al màxim per a dur a terme sí o sí algunes polítiques? ¿No ho ha intentat Donald Trump als Estats Units per construir el Mur a la frontera amb Mèxic? ¿I què ha passat els darrers anys a Espanya i a Catalunya?

En certa manera, dona la impressió que alguns governants busquen dreceres i que els poders democràtics corren el perill de ser recargolats per servir a una causa i no a la causa de tots o, si més no, amb totes les garanties de control parlamentari democràtic com l’hem entès fins ara.

Ara bé, els exemples més recents demostren que aquest tipus d’actuacions a l’estil Boris Johnson acaben portant més problemes que solucions.