L’Amazonia al portal de casa


JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

Tinc una amiga que es va casar amb un mariner mercant. L’home va aconseguir una bona feina d’oficial en una companyia que navegava per l’oceà Pacífic i el matrimoni va anar-hi plegats, compartint la vida no sempre plàcida d’un vaixell mercant, però amb la compensació de visitar durant anys illes paradisíaques i indrets dels que a tothom se li apareixen en somnis.

Retornats a Catalunya, quan li parlaves de tal o qual indret ben conegut, ella s’arronsava d’espatlles i afirmava:

“Jo de Bora-Bora ho conec tot, però de per aquí a la vora, no en conec res”.

Avui passa. Tinc companys que em diuen els teatres de Nova York, els Pubs de Belfast, les gelateries de Nàpols o les botigues de catifes que hi ha a Istanbul, però, ai làs! no saben res de botigues emblemàtiques de Catalunya, desconeixen una ferreteria com la Colomer de Mataró, Can Palmerola de Tremp, la ratafia de Can Raillita de Banyoles o La Casa Blava d’Olot.

Tots sabem de la importància de l’Amazonia, la selva més selvàtica que encara ens queda, la més gran, la major reserva de la biodiversitat, el veritable pulmó que sosté la Humanitat, una extensió que supera els tres mil milions de quilòmetres quadrats, però que la corrupció -el terme cobdícia el trobo massa suau-, la corrupció de governs i empreses podrides des de la base, li han fet perdre un milió de quilòmetres en el darrer mig segle i el món només s’ho mira.

Al món hi ha d’altres selves, també recòndites i amagades, totes són importants, però cap tant gran com l’Amazonia, on a ningú li estranyen les notícies regulars de noves espècies o, fins i tot, l’aparició d’una nova i desconeguda tribu civilitzada totalment desconeguda per el nostre món salvatge.

Ni a Bora-Bora ni a l’Amazonia, però al costat de casa, a tocar d’una conurbació de cinc milions d’habitants, al portal de casa com aquell qui diu, hi ha el Parc Natural de Collserola, més de vuit mil hectàrees que abasten bona part de les onze mil que hi ha de superfície forestal de la serra del mateix nom, a la serralada litoral, entre els rius Besòs i Llobregat, repartits en nou municipis.

Estressat per visitants en alguns punts concrets, massificat i agredit en zones ben identificades, el parc conserva una fauna i una vegetació importantíssima. És per a molts de nosaltres la particular Amazonia al portal de casa, accessible en tarja ordinària de transport públic i el nostre pulmó a conservar i defensar.

Com al món, a part de l’Amazonia, hi ha moltes més selves però no tant extenses, prop de Collserola hi ha molts més Parcs Naturals a tocar, un de singular és el Parc de la Serralada de la Marina, singular perquè no porta el nom de Natural, i és que no és competència de la Generalitat, sinó de la Diputació de Barcelona. Repartit entre els termes de Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles, són quatre mil hectàrees protegides, la meitat del de Collserola, però d’igual importància.

Si la zona d’aiguamolls protegida al sud de Catalunya, la del Parc Natural del Delta de l’Ebre, ocupa prop de vuit mil hectàrees, un espai irrisori en la gran extensió del Delta, el modest metropolità Espai Natural del Delta del Llobregat, protegeix, dins del també gran delta, la proporció mínima que ha sobreviscut a dècades d’especulació i maltractament, tot als peus d’un altra extensió, el Parc de Garraf, que tampoc porta el nom de Natural, perquè també el gestiona la Diputació, més de dotze mil hectàrees en nou municipis, zona càrstica, molt menys agresta forestalment, però de rica diversitat.

Més enllà, com barrant l’abast metropolità, els Parcs Naturals del Montseny, de Montserrat i de Sant Llorenç de Munt-l’Obac, contribueixen a mantenir en mínimes condicions allò que destruïm, si no fos per aquests pulmons verds, per aquest mig centenar d’hectàrees de pulmons verds, potser dins de poc la vida a poblacions com Barcelona difícilment fora possible.

Bora-Bora o a la vora? L’Amazonia també és ben a prop nostre.