La lliga Hanseàtica del Brexit
TONI AYALA (text)
La lliga Hanseàtica o Hansa fou una federació de ciutats del nord d’Alemanya i de comerciants alemanys al mar Bàltic, dels Països Baixos, de Noruega i d’Anglaterra. Hi ha qui considera que va ser la primera versió d’una mena d’Unió Europea i hi ha qui, ara, des d’Anglaterra i altres països nòrdics veuria amb bons ulls reprendre-la després que s’executés el Brexit.
De fet, a prop de l’estació de Cannon Street, a Londres, a la vora del riu Tàmesi, hi ha el Hanseatic Walk (Passeig Hanseàtic), on un cartell commemora “600 anys durant els quals uns 400 comerciants hanseàtics van habitar pacíficament a la ciutat de Londres”. I és que va ser una mena d’enclavament autònom alemany amb certs privilegis per als comerciants.
Ens hem de situar a la segona part del segle XII i a començaments del s. XIII, quan van començar a prendre força moltes ciutats al nord d’Alemanya, a les costes bàltiques, com ara Lübeck, Rostock, Wismar, Stralsund, Greifswald, Stettin, Danzig, Elbing.
En aquestes ciutats, la burgesia s’instal·là ràpidament en el poder. La lliga Hanseàtica es creà el 1158 amb la finalitat de protegir i fomentar els interessos comercials comuns. Al començament del s. XIII, uns quants mercaders alemanys establerts a l’illa de Gotland, al sud de Suècia, van constituir una associació mercantil integrada per Colònia i vint-i-nou ciutats més. L’associació obtingué importants privilegis comercials, especialment a Anglaterra, al comtat de Flandes i a Rússia.
El 1241, la Ciutat Lliure de Lübeck signà un tractat amb Hamburg, mitjançant el qual es compartia el control de la ruta entre el mar Bàltic i el mar Negre. La unió Lübeck-Hamburg signà el 1252 tractats comercials amb Flandes.
D’aquesta manera, Bruges, la principal ciutat de Flandes, entrà a participar de manera significativa en el desenvolupament de la lliga Hanseàtica. Rostock i Wismar també van signar una aliança amb Lübeck el 1259, amb l’objectiu d’emprendre accions comunes contra els bandits i els pirates. Més tard, els mercaders de Lübeck i d’Hamburg van establir organitzacions mercantils a Londres, ciutat en què els mercaders de Colònia havien gaudit d’un règim de monopoli.
Bremen i Danzig es van afiliar a l’associació Lübeck-Hamburg i van ser seguides per diverses lligues, entre les quals l’agrupació de ciutats de Westfàlia, de la zona del Rin i dels Països Baixos, i una altra de ciutats prussianes, lituanes i estonianes.
La federació, denominada Hanse el 1343, aviat inclogué al voltant de noranta ciutats. Tenien tanta força que fins i tot, el 1362, van declarar la guerra a Dinamarca en resposta a l’ocupació de Visby, a l’illa de Gotland. I van guanyar. Després de la derrota, Dinamarca fou forçada el 1370 a pagar indemnitzacions i a cedir territoris, cosa que augmentà el poder de la lliga.
Al segle següent, la lliga creà nous centres mercantils i urbans al nord d’Europa, es van desenvolupar l’agricultura i les tècniques industrials i es construïren canals i carreteres.
La lliga era governada democràticament per una Dieta (Hansetag) formada per delegats de les ciutats membres, però que no va aconseguir crear un govern centralitzat, fet que contribuí, amb el pas del temps, a la seva caiguda.
La desintegració, iniciada a finals del s. XV, s’accelerà per la consolidació d’estats sobirans a Europa, pel descobriment d’Amèrica i pel posterior sorgiment de la supremacia marítima holandesa i anglesa. La confrontació entre la lliga i Anglaterra ocasionà la captura de 61 navilis hanseàtics a mans dels anglesos el 1589. La Guerra dels Trenta anys fou un altre cop a l’organització.
Actualment, hi ha una organització amb seu a Lübeck que ha reprès el nom de la lliga Hanseàtica. L’objectiu és “mantenir viu l’esperit de la lliga Hanseàtica”. Ara bé, enmig del procés de Brexit, un grup de països del nord d’Europa, inclosos els Països Baixos, Irlanda i els països escandinaus i bàltics, han començat a erigir-se en la Nova Lliga Hanseàtica. Volen promoure els mercats lliures i les polítiques fiscals conservadores, com un baluard contra les polítiques més proteccionistes del sud d’Europa.
Aquests països volen comptar amb el Regne Unit. Tant és així algunes ciutats britàniques volen continar forjant els seus propis vincles amb aquesta zona del nord d’Europa i s’han unit a aquesta Nova Lliga Hanseàtica.
Això inclou, fins i tot, a ciutats que van votar a favor del Brexit, com King’s Lynn, en el comtat de Norfolk, on encara sobreviu l’últim edifici hanseàtic d’Anglaterra.
Es pot estar a favor del Brexit i, alhora, a favor dels enllaços hanseàtics. És un moviment que s’està forjant entorn del procés de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i que, d’altra banda, comença a dibuixar uns països nòrdics ‘rics’ amb ganes d’enfortir els seus lligams i debilitar, en canvi, els que actualment tenen dins de la UE amb els països del sud d’Europa considerats més ‘pobres’.