Calma i tolerància


JOAN PALLARÈS – PERSONAT (text)

Vivim en una societat totalment dominada per la pressa, la precipitació, la urgència, la immediatesa, tot és ara mateix i el que no s’obté al moment, sigui un objecte, un viatge, una notícia… no interessa.

A la pressa, la urgència crònica dels individus, s’afegeix la intolerància, res exogen se suporta, només els interessos particulars i personals són els que interessen i pressa i intolerància són fàrmacs que si per si sols són prou nocius, combinats i subministrats constantment en dosis elevades, són letals.

Tafaner de raça com correspon als qui ens agrada observar per a poder escriure, a la cafeteria passo llargues estones en silenci, aparentant llegir, però amb l’antena adreçada a captar l’“opinió pública”.

L’observatori és prop del lloc on fa nou setmanes consecutives, cada nit, un grup talla la Meridiana reclamant la llibertat dels presos polítics. Un taxista del barri, un home sempre cordial i pacífic, expressava la seva contrarietat. Tot i que a ell l’horari del tall li agafa amb el taxis al garatge des de fa hores, criticava les molèsties que causava el tall de trànsit.

Recordo que el pacífic i cordial taxista, encara no fa dos anys, era un exaltat defensor del bloqueig que els taxis van fer a la Gran Via, quan defensava el seu dret a manifestar-se i que, durant uns dies, va deixar de saludar als qui preteníem matisar en el conflicte.

El seu interlocutor, un apassionat de les curses que cada diumenge al matí sol participar en una de les regulars i habituals carreres de barriada o de ciutat i que, a Barcelona, n’hi ha tantes com diumenges té l’any, li donava la raó, sense importar-li que, cada diumenge al matí, hi ha curses que alteren una gran part dels transports de superfície, provocant molèsties a tota la ciutadania, inclús als esportistes que pretenen acudir a poliesportius per a les seves competicions.

A la conversa va entrar-hi un camioner, el conec de fa anys, de quan pel juny del 2008 es vantava d’haver paralitzat el trànsit dies i dies en la gran vaga de camioners- Donava la raó al taxista i al corredor, un corredor amateur que és mestre d’ofici, en escola pública, un ram, el de l’ensenyament, que no poques vegades ha recorregut a la vaga com a eina per a solucionar conflictes.

A vegades em pregunto si la intolerància no és una conseqüència de la pressa. La nostra societat ens imposa un ritme de fer les coses que no dona temps a la reflexió, a valorar les situacions i per uns instants intentar entendre la posició dels nostres interlocutors i és, llavors, quan la pressa ens fa emetre judicis sense reflexió, on no hi veiem més enllà del nostre nas. Qualsevol causa, fora de la nostra, l’acabem veient com adversa i un perill.