Ecoil·logismes

JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

Entre els jueus saduceus i els fariseus, Jesús, que predicava la resurrecció com ho feien els fariseus, es passava el dia blasmant-li els seus defectes i aquests acabaren odiant-lo i condemnant-lo, mentre que pels saduceus va restar totalment indiferent.

Les crítiques de Jesús als fariseus venien sempre per les contradiccions en què vivien i la manera particular en què complien la llei, interpretant-la a la seva manera, a mida i per encàrrec, com la immensa majoria dels ecos del segle XXI. Aquests, sense deixar de tenir raó en els seus clams apocal·líptics vers el futur poc falaguer que ens espera, sovint, la seva conducta provoca el rebuig frontal de tants que, igual o més conscienciats que ells, són blasmats, esbroncats i matxucats. Això passa quan inconscientment transgredeixen qualsevol de les normes corals imposades en el manual de les bones maneres.

Fa pocs dies, un d’aquest professionals de l’estricte observança i el reny exemplar que, sense ser-ho del tot, es proclama vegà, pretenia llegir-me la cartilla i alliçonar-me per la meva contribució a la destrucció del planeta per un parell de bistecs de carn vermella. Ell es posava d’exemple de veganisme, de consum de productes de quilòmetre zero, adquirits a botigues del barri, de què va en Bicing i que ho recicla tot als contenidors corresponents.

M’ho deia a mi, que cada any, sense sortir de casa, observo el seus dos viatges –Nadal i Setmana Santa– a l’estranger en avió, més el de vacances al punt més remot de la Terra, el whisky no pot ser sinó escocès, de vins demana els més exòtics i tot i el Bicing, a casa seva hi ha dos cotxes i no entén com jo, des de fa deu anys, puc viure només amb el transport públic.

Els meus talls de carn són l’origen de tots els mals, no el seu aire condicionat i la seva calefacció, però sempre em diu que no entén com a l’hivern em poso dos jerseis per estar a casa o com, a l’estiu, puc dormir amb la finestra oberta, amb els sorolls que hi ha i, encara menys que en baixar envasos i residus a reciclar un cop per setmana, en tingui prou. Li sembla impossible minvar el residus que produeix…

Veritablement si tornem a l’Evangeli per on començàvem, el temple és ple de mercaders, hi ha massa gent aparentant i fent de mestre tenint molt per aprendre. Hi ha poca gent disposada i la natura els hi seria més agradable si a les soques dels arbres hi haguessin punts de wi-fi i endolls per recarregar el mòbil.