Les relíquies i el coronavirus


JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

“La fe mou muntanyes”, fa la dita, però la veritat és que sempre he cregut, sense necessitat de tenir res de musulmà, que “si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya”, que sol ser més pràctic i efectiu.

A mi, les grans concentracions de gent, les empentes, la multitud, sempre m’han creat neguit i, encara més, la promiscuïtat, quan veig que milers de mans toquen un objecte, per sagrat que el considerin; compateixen bany per sacres que siguin les aigües o mengen d’un mateix plat, per més que el pa sigui del cel i menjar de déus.

Respectuós amb totes les creences i demanant que tothom respecti les meves i la meva espiritualitat, això en aquesta societat que s’esgargamella en defensar la llibertat de totes les tendències, races, sexes, ideologies, minories animals, vegetals i minerals, una societat on la intolerància cap a la fe és arreu del món palesa, sempre m’ha sobtat aquells amb qui compateixo la fe, però que es delecten rebolcant-se per uns graons, perquè fa sis segles els va trepitjar un sant o que abracen la porta per on va passar una santa una vegada.

Realment sempre he pensat que el que és espiritual ultrapassa la latria a un objecte.

Que Déu em perdoni, però quan l’ocasió litúrgica ho requereix i s’ha de venerar el Sagrament, o tal o qual relíquia potser fa anys podia ser un martiri, però avui estalvio patiments i la venero en el sentit literal de la paraula, adorar, rendir-li culte, amb una simple genuflexió o reverència en ser-hi al davant, perquè no cal besar, llepar o refregar el símbol, sinó fer-ho simbòlicament.

Ara, el coronavirus ha posat altra cop en solfa la qüestió que es repeteix tot sovint quan hi ha una epidèmia.

Mentre els monjos de Montserrat continuen deixant la mà de la Mare de Déu fora de la campana de vidre que la protegeix i pot ser besada per tothom, la de Núria, també dintre d’una campana, li han retirat la medalla a través de la qual se la venerava, per contra de Queralt, que segueix amb el medalló a l’abast del visitant. No cal dir que la meva visita a aquestes imatges i el meu petó sempre ha estat més espiritual que físic, amb coronavirus o sense.

La fe pot ser immensa però la raó científica, irrefutable.

Es produeixen miracles, però l’asèpsia preventiva és la millor garantia de què la nostra pregària anirà per bon camí, que al cel també s’hi arriba escoltant les indicacions del metge.