Xarxes i enganys

JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

Nen, com més gran, més tonto! Això ho sentia sovint de petit quan algun company, o jo mateix, mostràvem candor i bona fe davant coses evidents. Avui potser la dita pot referir-se a que com més preparats, amb estudis i coneixements, amb molta base tecnològica pel davant, més i més incauts i desprevinguts som, sobretot quan ens pensem que ho sabem tot.

Fa pocs dies un bon amic m’explicava indignat que havia rebut un correu electrònic, en anglès, comminant-lo a pagar una fortuna de bitcoins en vint-i-quatre hores, amenaçant-lo a divulgar, entre tots els seus contactes, la seva imatge mentre mirava webs pornogràfiques.

El meu bon amic no s’ho va creure, però escaldat per haver estat estafat d’una manera molt sofisticada fa mesos, va anar a denunciar-ho a la comissaria i, allà, com si sentissin ploure.

No és delicte això? Doncs sí, ho és i greu, però doncs que tothom ho rep, ni en fan cas ni ho investiguen, impunitat total com per tirar papers a terra o deixar caques de gos: ho fa molta gent! Sí, es veu que ara la mesura del delicte és l’habitualitat i la freqüència, si matessin a cada moment, potser no caldria perseguir criminals, perquè ho fa tothom.

Tornant al fil del correu electrònic, jo de correus així n’he rebut més d’un i doncs que no acostumo a veure pornografia vestit de mestressa de bondage, no he fet ni cas, ni que m’haguessin filmat veient “Cinema de Barrio”, perquè tampoc em creuria la història, a més, doncs que no sé anglès (alguna avantatge ha de tenir) el correu hauria anat directament a la paperera.

Rebo molts correus en anglès i en castellà, tant en uns com en els altres, venen a dir el mateix: m’ha tocat un rellotge, haig de pagar uns ports d’una cosa que m’han enviat i no he demanat i si no pago m’embargaran, em demanen el número de compte per transferir-me cinc mil dòlars o tres o quatre vegades m’ha tocat una herència d’un parent africà, però haig d’abonar prèviament les despeses perquè em facin un ingrés al meu compte que tinc de facilitar.

Àfrica? Dons sorprenent sí, i tot i haver-hi fet el servei militar, no hi tinc ningú ni vaig deixar cap rastre genètic.

Ahir entrant a la carpeta de correu brossa del meu ordinador, que acostumo a netejar cada setmana, hi havia una quinzena d’aquest correus, que pel tema enunciat, eren tots del mateix caire. Fa temps que no els obro, sinó que els elimino directament.

El que més em sorprèn és que en ple segle XXI, una persona que almenys sap llegir, escriure i té coneixements d’informàtica a nivell usuari, se suposa que no ha de ser vulnerable, si algú cau en un parany tant barroer, o és que té l’ànima amb tenebres, o realment és un càndid.

Però la gent, que tant dolenta sembla i tant malament es porta, és d’una bona fe extraordinària.

Amb el progrés que hi ha i la quantitat de títols universitaris veritables o comprats, que corren, encara funciona estafes com el “Timo de la Estampita” o el del “Toco Mocho” que són l’abc de la delinqüència, tant antic com l’adulteri, que no va lliurar ni a l’Adam de ser enganyat per més que fos l’únic home del Paradís.

Sorprèn que la informàtica, o el telèfon, ofereixin víctimes a la delinqüència més asèptica, que ni tant sols lladre i robat mantenen contacte visual, on tot és tant senzill com enviar un correu des de l’altre punta del món i esperar que plogui.

Aquesta credulitat humana és universal.

La quantitat de brossa que corre per les xarxes és impressionant. Avui, aquests són els únics correus brossa que es reben, raó de més per rebutjar-los quan procedeixen d’un desconegut que es veu d’una hora lluny, perquè ningú té relació ni amb Chicago, Illinois ni Katmandú, però a part, a facebook, twitter, instagram, les mentides superen les veritats.

El millor filtre, la millor vacuna, contra els miasmes de la mentida i el rumor té la mateixa profilaxi que les nostres relacions personals. Si a la feina, al veïnat o a la cafeteria evitem els maleducats, grollers, fanfarrons, busca raons o emmerdadors, en el cas de les xarxes socials cal fer el mateix, i, en aquest cas, sol ser tant fàcil com fer-ho en un sol clic.