Les pèrdues

JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

Ho han perdut tot! Amb aquesta exclamació ens esgarrifem quan veiem persones que han sobreviscut a una inundació, un terratrèmol catastròfic o als que han fugit cuita corrents d’una guerra i han quedat a la intempèrie, amb res més que la vida i el que portaven al damunt.

Sovint l’expressió és exagerada i sense frivolitzar amb la desgràcia, sovint en una situació extrema encara resta alguna cosa, ni que sigui un tros de terra, una casa mig enrunada o uns estalvis al banc, per a poder començar de nou, restes del naufragi en què agafar-se per a l’esperança.

Avui els savis de l’economia, els que pretenen que és una ciència, han desvirtuat el verb perdre del seu significat únic i precís: extraviar, deixar de tenir allò que es posseeix o inclús destruir o malmetre.

Tothom pot entendre que quan una pedregada malmet uns conreus i fruits, els agricultors diguin que han perdut la collita, inclús que xifrin econòmicament les possibles pèrdues assignant un suposat valor sobre el preu que ells estimen percebrien al mercat per la mercaderia, descomptant despeses de producció.

Sovint devaluen el verb perdre, el treuen de context aplicant-lo a la lleugera.

Avui en època de crisis tothom perd, però les pèrdues a què es refereixen són més que aparents, inventades. Cert que són xifres que incidiran en el futur i hipotecaran el creixement econòmic, però no deixen de ser estimacions totalment arbitràries sobre uns beneficis imaginàriament possibles.

Haurien de ser conscients que l’abús del verb perdre devalua la credibilitat de la informació. Aquest bombardeig diari de pèrdues irreals no contribueix ni a la calma, ni a la conscienciació: Es perdran mil milions si no atraquen els creuers? Les pèrdues diàries dels hostalers seran de tants euros? Les companyies aèries han perdut tants milions per no volar?   

Alguna vegada surt algú amb seny i esmena la pàgina quan dona xifres reals.

Hem facturat un ics menys per cent o hem calculat que tindrem un vint per cent menys de facturació; ens visitaran només el trenta per cent de persones de l’any anterior, partint sempre d’una base real projectant-ne una altra real o estimada.

En l’ús o en l’abús del verb perdre està el límit de la decència, quan un treballador perd la feina, no parla mai dels diners que ha perdut, sinó d’una feina que vol retrobar per guanyar-se la vida; altres, en canvi, quan han de tancar ni que sigui un sol dia, ja estan parlant del que han perdut, com si tinguessin aquells diners a la butxaca i és que potser l’economia va malament perquè molts voldrien vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo.