La punteria: el bus i l’arbre
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)
És un joc dels conductors per a omplir la monotonia de seguir una ruta fixada i rutinària? Els enginyers que van dissenyar els autobusos van estudiar i considerar la distància entre els arbres plantats als carrers de Barcelona? O no seria al revés, que Parcs i Jardins va tenir en compte la disposició de les parades de bus i la distància entre portes dels vehicles per a plantar els arbres?
Sigui com sigui la punteria dels conductors de TMB en endevinar la porta de baixada i el punt on es troba l’arbre és innegable, tant que podia convertir-se en un reclam per a omplir el tedi avorrit dels viatges sempre accidentats i plens d’embussos en hores punta a Barcelona, fins amb premis i sorteigs.
Jo almenys m’he inventat un joc, en recorreguts llargs, sobretot els de les línies horitzontals, d’aquelles que tenen trenta o quaranta parades.
Quan el trajecte que faig és prou llarg, tinc el costum de distreure`m fent com una mena de quiniel·la, seleccionant deu o vint parades del recorregut per a veure en quantes el vehicle s’aturarà havent-hi un arbre just davant de la porta de baixada. Per a això, el millor seient és el que queda a tocar de la mateixa porta. A més de distreure’m jugant a endevinar, l’espectacle de baixar un cotxet de criatura o una persona gran o amb dificultat de moviments, sempre serà distret i sovint amb el valor afegit d’adquirir vocabulari.
Els dies de pluja, amb paraigua, les cuites encara són més al·lucinants. Davallar el graó amb un arbre al mig i protegir-se de la pluja només està reservat als més hàbils, encara que no siguin paraigua de pastor, sinó aquests tortellets plegables urbans que només preserven de la mullena la punta del nas.
En dies de pluja i sobre l’asfalt moll, els conductors semblen polir millor la punteria.
I quan t’arriba l’hora de baixar, ja ho saps, segons quina parada sigui hi ha el cent per cert d’encerts, et toca un arbre segur i en d’altres, a pregar i, amb una mica de sort, pots baixar sense arbre i, sinó, formes part del joc i entres a l’espectacle que els altres passatges també tenen dret a admirar la teva destresa esquivant l’arbrat urbà.
El Joc de l’Arbre és amortitzar millor l’abonament de l’autobús, perquè, com diu un bon amic de pagès, d’aquells que amb els dits d’una mà pots comptar les vegades que ha vingut a Barcelona: la gent de ciutat teniu diversió cada dia i no heu de pagar mai.