Dissabte Sant del 801 a Barcelona
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) Aquella història simple i abreujada que vàrem estudiar a l’escola, es converteix en un món complicat, una teranyina fascinant, a mesura que hom hi aprofundeix. A més, avui, d’alguns fets pràcticament desconeguts, l’anàlisi d’altres fonts i amb noves
Confinaments, epidèmies i històries
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) “Això no havia passat mai”, solem escoltar sovint, sense adonar-nos que la memòria és feble i que, com el poema de Feliu Formosa: “Tot allò que diem / ha estat dit per un altre”. No en va diu
L’Olimp, la torreta i el confinament
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) Vagi per endavant que l’autor no considera cívica ni justificable la conducta d’algunes persones de fugir del confinament actual en la residència habitual i traslladar-se al seu segon habitatge a passar la maltempsada i, que per raons personals,
Enterraments en temps d’epidèmia
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) Arribar a certa edat, tenir un ampli cercle d’amistats i l’esperit més elemental d’educació cívica impliquen que tot sovint em vegi obligat a acudir a cerimònies de comiat d’un difunt, ja sigui amic directe o familiar molt estret
Idus de Març: l’aniversari d’ERC i el coronavirus
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) Aquests dies de març que més o menys coincideixen amb l'idus romans considerats de bon astruga, tot i que el 44 aC, a Julius Caesar li costessin la vida, els del 2020 són dies esbojarrats. Tant esbojarrats que
El Decameró 2020
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) Fa sis-cents setanta dos anys, el 1348, quan Florència –com tot Europa– estava afectada d’una de les més mortíferes epidèmies de pesta de tota la història, deu persones joves, set noies i tres nois, fugen de la ciutat
Les relíquies i el coronavirus
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) “La fe mou muntanyes”, fa la dita, però la veritat és que sempre he cregut, sense necessitat de tenir res de musulmà, que “si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya”, que sol ser
Sense sostre
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) Em diu un amic, també ho diuen els papers, que a Barcelona hi ha 1.500 persones dormint pel carrer; miler i mig de ciutadans sense sostre. En una ciutat com Barcelona, que ultrapassa el milió i mig d’habitants,
La societat de classes i el parasitisme a ‘Paràsits’
ARNAU GASCÓ (text) I va ocórrer la sorpresa, una pel·lícula feta fora dels Estats Units aconseguí per primera vegada l’Oscar a millor pel·lícula. Paràsits ha passat de guanyar el Festival de Cannes a arrasar als premis més prestigiosos de la indústria
Caliquenyos
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text) En arribar a l’adolescència deia que volia fumar en pipa i, quan encara tenia quinze anys, un bon dia els meus pares em van regalar el meu primer calumet, una catximba corba i gravada que encara conservo. El