TONI AYALA (text i foto) Aquests dies torna a està una mica de moda un debat d’aquells cíclics en la política espanyola sobre si seria bo que Barcelona fos la seu del Senat i, fins i tot, d’algun ministeri. De fet, ara,

JOAN PALLARÈS - PERSONAT (text) / TONI AYALA (foto) Tots els meus avantpassats, almenys durant els tres darrers segles, havien nascut gairebé en els mateixos pobles o en un radi de trenta o quaranta quilòmetres al més estirar.  El meu cas, a

JOAN PALLARÈS - PERSONAT (text) / TONI AYALA (fotos) Dijous, dia 20 de juny, és Corpus Christi, i jo ho celebraré com ho he fet sempre. Tant se val que la Conferència Episcopal, amb un acord amb el Govern espanyol, traslladés

TONI AYALA (text i foto) Amb el final del bipartidisme a Espanya ja comença a haver-hi remor de possibles canvis legislatius per tal de facilitar la investidura d’un president sense que necessiti la majoria absoluta. I, en paral·lel, estem assistint un

TONI AYALA (text i foto) Hi ha gestos quotidians que són fruit de l’egoisme i de la falta d’educació empàtica, és a dir, pensar en les conseqüències que tindrà en els altres una acció. D’aquesta forma, és evident que, si els

JOAN PALLARÈS - PERSONAT (text) Sense celebracions aparents, el setembre passat va escaure els 150 anys de La Gloriosa, la Revolució de 1868 que va enderrocar la monarquia d’Isabel II, deixant el país amb un regent i obrint l’apassionat debat sobre

TONI AYALA (text i foto) Vivim el temps de les minories. No és el temps de les minories oprimides, pobres, sense recursos. Tampoc és el temps de les minories integradores, que formen una majoria diversificada de minories que es conjuren per