Barcelona, propera i llunyana
TONI AYALA (fotos) / MÀRIUS TORRES (poema) La ciutat llunyana Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits
Bestiari modern de Barcelona
TONI AYALA (fotos) / JOAN OLIVER - PERE QUART (poemes) PINTOR MIRÓ, VELL I CADELL Les teves pintures, tan pures, tan clares, agraden a les criatures però els pares -animetes obscures, mans avares, ments dures- les troben molt cares i, bé que
Barcelona, a contrallum
TONI AYALA (fotos) Barcelona, ciutat d'horitzons, de llums i de contrallums. “No pensis mai que és tard i no facis preguntes. Amara’t d’horitzons. Cansat i tot, en cada gest et sentiràs renéixer.” Miquel Martí i Pol
SOS Barcelona
TONI AYALA (fotos) "SOS Barcelona", galeria de gestos anònims i d'heroïcitats quotidianes. No la cançó perfecta No la cançó perfecta sinó el crit que invoca Déu és necessari, car no com l'àliga en té prou el nostre cor amb moure bé les ales. Amb ulls encesos cal
Catalunya, marques en el camí
TONI AYALA (fotos) Catalunya, marques en el camí: petjades, carícies d'insectes, formes i colors de flors, el vol dels ocells, pedres que parlen, arrels mil·lenàries
Catalunya, res no és mesquí
TONI AYALA (fotos) De mar a muntanya, de muntanya a mar
Música i inserció social
ALBERT MALDONADO - ALEXANDRE SURIÑACH (Dj's pel Canvi) / JUAN FABEIRO (Educador social del CRI Can Planas) El CRI (Centre Residencia d'Inserció Social) Can Planas està ubicat al barri de la Verneda, a tocar del Parc de Sant Martí. Una situació immillorable
Barcelona, la ciutat dels terrats
TONI AYALA (fotos) Barcelona, la ciutat dels terrats
Barcelona, ciutat sense marc
TONI AYALA (text i fotos) Barcelona, un quadre que està a dins d’un quadre, que està a dins d’un quadre, que, alhora, està a dins d’un quadre, que, també, està a dins d’un quadre, que està a dins d’un altre quadre,
El Petó
TONI AYALA (text) El primer que rebem quan naixem és un petó i l'últim, quan morim, també és un petó. En ambdós casos, no ho recordem, perquè, quan la nostra mare ens petoneja per primer cop després del part, encara som