Hospitalaris

TONI AYALA (textos) / MIQUEL FUSTER (dibuixos)

L’Enciclopèdia catalana té una expressió molt gràfica per definir la paraula ‘hospitalari’: “tenir casa oberta, tenir taula parada”. I, segurament, el millor sinònim que ens ofereix és “acollidor”. 

Segons l’Ajuntament de Barcelona, entre gener i juliol del 2018, es van atendre al  SAIER – Servei d’Atenció a les persones Immigrants, Emigrants i Refugiades un total de 4.567 sol·licitants d’asil, la xifra més elevada dels darrers anys: 4.405 en tot l’any 2017, quan el 2012 en van ser 304.

Davant d’això, l’ONG barcelonina Migra Studium, que atén persones refugiades i migrants, ha posat en marxa la campanya hospitalaris.org per aconseguir que un centenar de famílies de Barcelona acullin durant un màxim de 3 mesos a una persona en aquesta situació. Durant aquest temps, l’entitat li donarà suport pràctic i rebrà formació laboral i classes de llengua. 

“La majoria de persones que arriben a casa nostra escapen de la pobresa, dels conflictes bèl·lics i de les persecucions polítiques. No han comès cap delicte”, explica Mª Carmen de La Fuente, directora de la Fundació Migra Studium.

Aquesta xarxa d’hospitalitat en què llars acollidores atenien persones migrades o sol·licitants d’asil es va posar en marxa el 2017. Sense fer-ne publicitat, un total de 27 persones van trobar una família hospitalària. 

Aquesta fórmula, que ja funciona en altres països, ha esdevingut un èxit: el 90% de les persones acollides han trobat casa i feina.

“En el cas de les persones que busquen refugi, el més habitual és que la seva vida fos tan normal com la nostra, fins que van haver de fugir. Moltes d’elles, quan arriben aquí es troben totalment desemparades, sense xarxa social, i la nostra experiència ens demostra que un ambient familiar les reconforta i les ajuda a afrontar els propers passos amb més seguretat”, detalla Mª Carmen de La Fuente.

Un centenar de famílies acollidores

Migra Studium s’ha proposat, doncs, quintuplicar les famílies hospitalàries, entre d’altres motius, perquè l’allargament del temps d’espera entre la sol·licitud formal de protecció internacional i l’entrevista oficial d’asil. 

“Fins fa poc les persones que acompanyem esperaven tres o quatre setmanes; ara el temps d’espera és de 6 mesos, cosa que aboca aquestes persones a viure al carrer, o anar als albergs municipals”, lamenta Mª Carmen de la Fuente. 

Família Bonmatí Baurier

Van acollir a casa seva durant uns mesos a Ibrahim Surry, un jove de Guinea que va arribar en pastera a Itàlia, i va venir a Barcelona a sol·licitar asil. 

L’Ibrahim va quedar fora dels programes d’acollida, després de dormir als albergs municipals va quedar en situació de carrer. Va realitzar un curs de cuina a Migra Studium, i mentre va estar a casa de la família, aconseguí treball com ajudant de cuina. Actualment, continua treballant i viu de manera autònoma en un pis. 

Després d’Ibrahim, la família  Bonmatí Baurier va acollir de setembre a desembre un jove nicaragüenc.