Una nova Il·lustració


TONI AYALA (text)

La poesia i la filosofia són dues disciplines que tornen a estar molt de moda. Sense anar més lluny, la poeta Marta Pessarrodona ha guanyat el darrer Premi d’Honor dels Lletres Catalanes mentre que veiem com filòsofs de pensaments ben diversos es postulen com a candidats a les eleccions o estan darrere de la creació de nous partits.

De la mateixa manera, és molt possible que Stéphane Hessel, autor del famós Indignez-vous! que va donar peu als Indignats i al moviment del 15-M és, segurament, un dels pensadors més influents dels darrers temps.

Quan la Humanitat està perduda, quan no entén els canvis als quals està sotmesa, corre el risc de caure sota l’imperi de la por. En la recerca de seguretat és quan emergeixen els extremismes, com pot ser l’auge dels partits de la ultradreta. Els economistes de la vella escola, els mateixos que no van ser capaços de preveure la darrera crisi perquè van formar-ne els causants des de les escoles de negocis d’elit, ara, comencen a advertir que s’apropa una altra recessió.

La diferència és que la Humanitat ja ha perdut la innocència. Però, tanmateix, continua perduda. Estem experimentant canvis molt forts a nivell planetari, des de les conseqüències del canvi climàtic a la suprepoblació, passant per les noves regles del joc del comerç global o la nova Guerra Freda geoestratègica. I sense oblidar que tot plegat ve marcat per uns canvis tecnològics que ens estan afectant en tots els àmbits de la vida. En paral·lel, no només canvien els models de família, sinó elements com les opcions d’identitat sexual o els rols de relació entre home i dona, amb una nova emergència del moviment feminista.

Tot plegat s’ha de pair i s’ha de vehicular d’alguna manera. El problema, però, és que a la Humanitat li fa falta Humanisme. A la crisi econòmica li ha succeït una crisi de valors, d’identitats, que els més poderosos exploten mitjançant la por. De fet, les anomenades fake news no són res més que tècniques de comunicació, aprofitant els avenços tecnològics, per treure profit de la falta de seguretat de la població.

Per tant, no és estrany que cada cop comencin a sortir més veus de pensadors que recomanen posar en marxa un nou moviment de la Il·lustració, doncs el segle XXI pot esdevenir un nou Segle de les Llums o bé tot el contrari, segons com evolucionin tots aquests esdeveniments socials, polítics, culturals i econòmics que s’estan produïnt a gran velocitat.

En un planeta on cada cop els recursos són més escassos no hauríem de mirar molt més cap a la conquesta de l’espai? Cal combatre d’una forma més compromesa el canvi climàtic? Quines són les regles del joc més adequades a nivell del comerç mundial per evitar una nova crisi? Com es pot garantir un accés igualitari a les noves tecnologies? Cal canviar els programes educatius per incidir molt més, per exemple, en l’educació sexual i en els valors de la igualtat home – dona?

La Il·lustració va ser un moviment cultural i intel·lectual, primordialment europeu, que va néixer a mitjan segle XVIII i va durar fins als primers anys del segle XIX. Va ser especialment actiu a França, Anglaterra i Alemanya, però el més significatiu és que va inspirar profunds canvis culturals i socials. És cert que, també, va donar peu a la Revolució francesa, però, precisament, d’aquell esdeveniment cabdal van emergir alguns dels millors valors que han imperat fins als nostres temps. Els aires il·lustrats es van estendre i van guiar, per exemple, als impulsors dels Estats Units.

La Il·lustració va voler dissipar les tenebres de la ignorància de la Humanitat mitjançant les llums del coneixement i la raó. El segle XVIII és conegut, per aquest motiu, com el Segle de les Llums.

Els pensadors de la Il·lustració sostenien que el coneixement humà podia combatre la ignorància, la superstició i la tirania per a construir un món millor. I, en aquest sentit, podem reflexionar si, avui dia, no cal també lluitar contra aquests poders que exploten de forma tirànica les pors i les inseguretats de la majoria de la població, que, si bé són més també són més dèbils (si més no, aparentment).

La Il·lustració va tenir una gran influència en aspectes científics, econòmics, polítics i socials de l’època. Avui dia, la Humanitat està en el millor moment de la Història a nivell d’avenços mèdics i científics, però, tanmateix, milers de persones moren cada dia sense tenir accés a aquestes grans millores.

Un dels èxits de la Il·lustració és que aquell pensament es va expandir entre la burgesia i en una part de l’aristocràcia, a través de nous mitjans de publicació i difusió, així com en trobades en les quals participaven intel·lectuals i polítics a fi de debatre sobre ciència, filosofia, política o literatura. És evident que el món d’avui dia necessita recuperar aquest tipus d’esperit reflexiu, malgrat que la classe mitjana està cada cop més colpejada.

Les distàncies entre rics i pobres s’han fet més grans, amb la qual cosa cada cop hi ha menys representants d’aquesta classe mitjana que podria ser el mirall d’aquella burgesia que va impulsar la Il·lustració i els canvis de la Humanitat. És ben cert que els més poderosos mai voldran que la gent pensi, proposi canvis o millores, però tampoc ho volien els aristòcrates més beneficiats per l’Antic Règim i, al final, les idees il·lustrades s’hi van imposar d’una forma o una altra.

Madame de la Fayette, Lady Mary Wortley Montagu, Olympe de Gouges i Mary Chudleigh van ser escriptores i activistes que van tractar d’estendre els canvis de la Il·lustració a la situació de la dona. Avui, hi ha moltes més pensadores, arquitectes, advocades, periodistes, poetes, novel·listes, empresàries, polítiques… que estan liderant aquests canvis. I és molt possible que, precisament, el Feminisme pugui ser la gran punta de llança de la nova Il·lustració del segle XXI.

 


Post a Comment