La veu de les dones sense llar


TONI AYALA (text i foto)

Coincidint amb els actes de commemoració del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, Arrels Fundació ha tornat a fer visible la realitat de les dones que viuen al carrer.

A Barcelona, representen el 12% del miler de persones que dormen al ras a la ciutat. Per tant, més d’un centenar de dones (en concret, 117, segons el darrer recompte) estan sense llar.

Si bé són minoria entre el col·lectiu de persones que viuen al carrer, aquestes dones “estan exposades a un major grau de violència”, segons Arrels.

L’Observatori Hatento apunta que un 60% d’aquestes dones són víctimes de delictes d’odi i un 15% han estat víctimes d’agressió sexual.

Pel que fa a les persones que viuen en albergs i equipaments públics i privats de la ciutat, “la proporció de dones és més alta que al carrer, però mai ha superat el 30% de les persones ateses”, segons Arrels.

En aquest context, la feminització de la pobresa es fa palpable en dones que també viuen “a casa d’amics i familiars, en pisos ocupats, massificats o en estructures temporals”. Tenint en compte això, “segurament el sensellarisme femení seria més elevat,” segons l’informe de la Diagnosi 2017.

Segons aquest estudi de la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar, el sensellarisme entre les dones podria ser més nombrós del que pensem”. Tant és així que “la violència de gènere, el fet que les dones continuen exercint majoritàriament el rol de cuidadores i altres desigualtats socials provoquen que el sensellarisme tingui trets diferencials entre homes i dones que no han estat prou estudiats”.

L’informe remarca que “les dones es troben en situacions de pobresa en major mesura que els homes: la taxa AROPE (At Risk of Poverty and Exclusion) és més elevada entre les dones, les pensions a les que tenen accés són més baixes, experimenten taxes més elevades de desocupació i treball a temps parcial, cobren salaris mitjans més baixos i continuen assumint més responsabilitat en la cura dels fills”.

Un dels elements que s’han de corregir en el futur, segons aquesta diagnosi, és que “les polítiques sobre sensellarisme han estat dissenyades des d’una mirada masculina, posant el focus sobre el sensellarisme a l’espai públic, aquell on els homes són majoria”.

En qualsevol cas, és important tenir ben present la veu de qui ha estat en una situació de sensellarisme. Arrels ha difós els testimonis de dones que han viscut al carrer, alguns dels quals reproduïm a continuació:

 


Post a Comment