Míster WWW


TONI AYALA (text)

Qui hagi utilitzat aquest 12 de març del 2019 el navegador de Google, s’haurà trobat amb un doodle que vol commeorar el 30è aniversari de la creació de la World Wide Web. No va ser l’origen d’internet, que data del 1969, però sí del sistema de creació de pàgines web i de navegació a través de les famoses tres W (www).

En plena guerra freda, ara fa 50 anys, el Pentàgon va desenvolupar, al costat de l’empresa ARPA, un projecte per a connectar les diferents bases militars i departaments de recerca del govern nord-americà. Així va néixer Arpanet, l’origen real d’internet.

Ara bé, ens hem de situar en aquell 12 de març del 1989 per trobar-nos amb l’enginyer britànic Tim Berners-Lee, qui va crear llavors el sistema ‘www’ des del CERN de Boston.

A més de confeccionar el sistema d’hipervincles i el primer navegador, l’enginyer britànic va desenvolupar tres protocols que serien bàsics per al funcionament d’internet: d’una banda, el llenguatge html, amb el qual es creen les pàgines web; les URL, o adreces per a identificar les pàgines web, i el protocol Http, que fa possible enllaçar recursos en la web.

Berners-Lee va donar peu a la primera pàgina web de la història, precisament, la del CERN (info.cern.ch), que encara avui es pot consultar en el seu format original com a homenatge a aquest pas pioner en l’era d’internet.

 

En aquesta pàgina del CERN encara es defineix el World Wide Web com “una iniciativa de recuperació d’informació d’hipermèdia d’àrea àmplia l’objectiu de la qual és donar accés universal a un gran univers de documents”. Pot semblar una explicació una mica enrevessada, així que el millor, avui, és llegir la carta oberta que ha publicat el seu creador.

Berners-Lee ha descrit la seva iniciativa com “un vague però il·lusionant espai, lliure i obert, perquè tota la humanitat pogués compartir idees i coneixements”.

Tanmateix, l’enginyer també alerta que veu “tres fonts de disfunció que afecten la web” avui dia. Berners-Lee els descriu d’aquesta manera:

1. Intents maliciosos i deliberats, com a pirateria i atacs patrocinats per l’estat, comportament criminal i assetjament en línia.

2. El disseny del sistema crea incentius perversos on se sacrifica el valor de l’usuari, com els models d’ingressos basats ​​en anuncis que recompensen comercialment a clickbait (esquer de clics) i la propagació viral de la informació errònia.

3. Conseqüències negatives no intencionades del disseny benvolent, com el to i la qualitat ultratjats i polaritzats del discurs en línia.

En definitiva, Berners-Lee ens està descrivint la condició humana, capaç del millor i del pitjor. Ell va crear la web amb les millors de les intencions i, 30 anys després, ha sigut inevitable que la humanitat n’hagi tret un molt bon profit en paral·lel al sorgiment d’una nova ciberdelinqüència i unes noves formes de manipulació de la ciutadania.

I és que, malgrat que les matemàtiques i els algoritmes tenen molt a veure amb internet, el món encara està habitat i regit per persones i no per màquines, amb totes les seves virtuts i tots els seus defectes.


Post a Comment