Capitana Marvel (L’esperança té nom de dona)


ARNAU GASCÓ (text)

El 8 de març es va estrenar Capitana Marvel, la nova cinta de Marvel Studios i l’última estrena de l’Univers Cinematogràfic de Marvel (UCM a partir d’ara) abans del clímax que suposarà Avengers: Endgame”a l’abril d’aquest mateix any.

S’ha triat el Dia Internacional de la Dona Treballadora per estrenar la primera cinta de l’UCM protagonitzada per una dona en solitari (abans havia estat co-protagonista la Vespa a Antman and the Wasp), i s’ha volgut donar un aire feminista a la campanya de màrqueting prèvia a l’estrena, cosa que ha provocat la ira de molts fans que han mostrat obertament el seu rebuig, acusant aquesta pel·lícula de “propaganda feminista”.

Sobre aquest aspecte només es comentarà que resulta bastant absurda aquesta idea, donat que la baixa representació del gènere femení en subgènere dels superherois resulta massa evident, i, fins i tot, en repetides ocasions es tendeix a sexualitzar els personatges femenins. Capitana Marvel té la intenció de seguir una línia diferent, tampoc és nova en el cinema, però sí en el gènere dels superherois i, cal dir, ja tocava.

Sobre l’argument, la protagonista, inicialment anomenada “Vers” (Brie Larson), és una soldat de l’armada de l’imperi Kree, una civilització galàctica que els fans de Marvel ja coneixen per les seves aparicions anteriors a l’UCM.

La trama

L’imperi Kree es troba en guerra amb la raça Skrull, uns extraterrestres amb la capacitat d’imitar qualsevol ésser viu que vegin en aparença i comportament. Vers té amnèsia, i no recorda la seva procedència, només sap que els Kree i la seva líder, una IA anomenada “Intel·ligència Suprema” l’han acollit i ella desitja servir l’imperi. Durant una missió, Vers acaba accidentalment al planeta Terra, on els Skrull busquen alguna cosa, i allí hi coneix en Nick Fury (Samuel L. Jackson), en una versió més jove que la vista en anteriors pel·lícules (aquesta història té lloc durant els anys 90). Junts, hauran de col·laborar per enfrontar-se als Skrulls i descobrir què busquen a la Terra. Durant el viatge, Vers descobrirà que la Terra li resulta molt familiar, i acabarà convertint la missió en una croada personal per trobar-se a si mateixa i el seu lloc a l’univers.

Parlant ara dels punts febles de la pel·lícula, aquesta repeteix un dels errors principals que han tingut altres de l’UCM: l’humor excessiu. Moltes vegades hi ha bromes que es nota que sobren, d’altres encaixen millor i fan riure, però n’hi ha que transmeten una sensació de ridícul que li treuen serietat a l’argument.

Per altra banda, l’inici de la història és fa feixuc, al principi, no queda clar què és el que està passant, donat que la història realment comença a la meitat, i la primera part s’explica amb flashbacks a posteriori, explicant quin és l’autèntic origen de la Vers, el seu nom autèntic, i la veritable font dels seus poders.

Aquest punt es podria defensar dient que és la manera que han triat per donar un sentit dramàtic a la recerca de la Vers per la seva identitat i que altres pel·lícules han fet servir un recurs semblant, però no oblidem que Deadpool, també començava a mitja història i, en el seu cas, el ritme frenètic i molt ben pautat la feien molt més divertida a la primera meitat.

El millor del film

Feta la valoració dels punts negatius de “Capitana Marvel” i passant als positius, la protagonista té una evolució a millor a mesura que avança la història. Veiem com la Vers passa de ser una versió incomplerta de si mateixa, sense memòria i sense personalitat pròpia, a un personatge més rodó a mesura que descobreix coses sobre el seu passat, descobreix el seu nom complert, Carol Danvers, i assumeix el seu paper d’heroïna còsmica.

Aquest viatge d’autodescobriment és el nucli de la pel·lícula i l’estratègia de Marvel Studios per presentar-nos el personatge que veurem de nou a Avengers: Endgame, perquè no ho oblidem, aquesta història no deixa en cap moment de ser part d’un tot que és l’UCM i com a tal se l’ha d’entendre quan l’analitzem en profunditat.

Brie Larson és la Capitana Marvel.

A part d’aquesta evolució, l’altre punt positiu és la relació entre els personatges de la capitana i el jove Nick Fury. Ningú no dubta que en Samuel L. Jackson és un actor excel·lent, i esdevé el company de batalles perfecte de Brie Larson. Resulta difícil d’explicar com de bé es combinen els seus personatges, però ho fan.  Un altre apunt és que es prescindeix totalment de cap trama romàntica, cosa que s’agraeix, donat que espatllaria el missatge que aquesta pel·lícula vol transmetre.

A nivell de la part més “superheroica” de la cinta, la Capitana Marvel fa gala del seu increïble poder i és que, segons paraules dels germans Russo, (directors d’Avengers: Infinity War i Avengers: Endgame) la capitana és el personatge més poderós de tot l’UCM, sense comptar en Thanos quan es troba en possessió de les sis gemes de l’infinit.

De fet, alguns han assenyalat que introduir a la Capitana Marvel en aquest punt sembla un Deus Ex Machina per solucionar la situació que va quedar al final d’Infinity War amb un personatge ultrapoderós que sigui capaç de derrotar en Thanos. Fins a quin punt és cert això ho sabrem a l’abril, però un servidor confia en que els germans Russo saben crear grans històries sense recórrer a un Deus Ex Machina tan simple.

Capitana Marvel en acció.

Però sí que és cert que la capitana pràcticament ni s’ha d’esforçar a salvar la Terra un cop ha aconseguit el control total del seu poder (durant la major part de la història el té restringit artificialment), però, com hem esmentat abans, el nucli de la cinta és el viatge d’autodescobriment de la Carol, que culmina amb el domini del seu poder i el seu nou posicionament d’heroïna, independitzada ja de l’imperi Kree.

De fet, ella mateixa ho diu en una frase al final, quan ja ha aconseguit la victòria, diu al seu enemic: “No t’he de demostrar res”, el missatge transmet seguretat en sí mateixa i força.

La gran esperança

En conclusió, Capitana Marvel no és segurament la millor pel·lícula de l’UCM que hem vist fins ara, però ens introdueix un personatge que pot donar moltíssim de si, ara que ja està ben construït amb la seva pròpia pel·lícula d’origen, tant menyspreades, però tant necessàries.

Carol Danvers és l’heroïna que la nova etapa de l’UCM necessitava, un pas endavant en com construir personatges femenins que estiguin al mateix nivell que els masculins. És aquesta una pel·lícula feminista? Si entenem el feminisme com el moviment per aconseguir la igualtat efectiva entre gèneres, sí, ho és, almenys en el sentit de la construcció de personatges heroics.

Ara als fans de Marvel només els hi queda esperar fins a l’abril, quan s’estreni “Avengers: Endgame”, per veure el gran final de la història que va deixar a mitges Infinity War, i per veure a la Capitana Marvel fer equip amb el Capità Amèrica, Thor i companyia.

Serà la Capitana l’última esperança de l’univers? Al cap i a la fi, esperança és nom de dona.


Post a Comment