Del Brexit al Bruèxit


TONI AYALA (text i foto)

¿Brexit o Bruèxit? Aquesta és la qüestió.

¿El procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europea -conegut com a Brexit- ha acabat essent una victòria de Brussel·les -és a dir, un Bruèxit-?

No només estaríem davant d’un Bruèxit pel contingut de l’acord de sortida negociat amb el govern britànic i que ha acabat amb la primera ministra, Theresa May, sinó també perquè, de fet, Londres continua formant part de la UE. Fins i tot, no és que no s’hagi produït el Brexit a hores d’ara, sinó que, a sobre, els britànics han participat en les eleccions europees.

La primera ministra britànica Theresa May deixarà el càrrec i el lideratge dels conservadors el pròxim 7 de juny. Feia temps que May havia perdut tota autoritat i el control del seu propi govern. No deixa de ser una imatge irònica que abandoni just després de la visita oficial al Regne Unit del president nord-americà, Donald Trump, a qui li hagués agradat i li agradaria un Brexit.

“He fet tot el que he pogut. He negociat les condicions del Brexit. Tristament, no he estat capaç de tancar-ho. He fallat 3 vegades. Sempre ho lamentaré profundament”, va afirmar May, amb llàgrimes als ulls, en confirmar la seva propera dimissió.

Com és possible que, si el “sí” va guanyar al “no” en el referèndum del Brexit, ¿encara no s’hagi materialitzat? ¿Per què els que van promoure la sortida del Regne Unit de la UE no han pogut implementar-ho? ¿Quantes mentires hi va haver durant la campanya de la consulta? ¿Aquestes presumptes mentides han topat amb la realitat? ¿Es pot aplicar una mesura com el Brexit amb un resultat tant ajustat en un referèndum? ¿Per què May ha abandonat just quan, precisament, havia deixat la porta oberta a què els britànics tornessin a votar? ¿Qui té tant d’interès en què els britànics marxin de la UE?

Sota el seu mandat, el Partit Conservador ha tocat fons, però és molt possible que qui rellevi May sigui un brexiter dur. Es parla fins i tot de l’exministre d’Exteriors, Boris Johnson. És a dir, un dels que, al principi de tot el procés, va llançar la pedra del Brexit per després amagar la mà, podria reaparèixer ara per mirar de tirar, de nou, una altra pedra brexiter.

May també era una brexiter, perquè ha defensat com ningú l’aplicació del resultat del referèndum. I ha acabat plorant d’impotència. I és que aquell Brexit pel qual ha lluitat tant s’ha acabat transformant, de moment, en un autèntic Bruèxit. Segurament, però, ara s’imposarà l’opció de l’anomenat “Brexit dur”, és a dir, sortir de la UE sense un acord, cosa que provocaria conseqüències molt negatives no només a la Unió Europea, sinó també al Regne Unit, amb el risc de trencament intern.

Ara bé, ¿quants britànics pensen avui dia que aquest momentani Bruèxit és beneficiós per al Regne Unit? Els escocesos, per exemple, estan encantats de continuar a la Unió Europea…

Potser, la solució al referèndum del Brexit seria un referèndum sobre aquest Bruèxit, encara que la prova de què el Regne Unit continua apostant per Europa és que han votat en les elecciones europees, com els espanyols, els italians, els francesos, els holandesos o els polonesos. Això és un Bruèxit, de moment.


Post a Comment