Murs


TONI AYALA (foto) / JOAN VINYOLI (poema ‘El Campanar’)

 

Sovint, sovint, com per la dreta escala

d’un campanar, fosca i en runes,

pujo cercant la inaccessible llum;

ple de fatiga dono voltes,

palpants els murs en la tenebra espessa,

graó rera graó.

 

Però de temps en temps,

sento la veu de les campanes,

clara i alegre, ressonar,

tocant a festa allà en l’altura,

i veig per la finestra en el silenci

de l’alba els camps estesos, esperant.

 

Aurores de la infància, com us trobo

llavors, ah, com encara dintre meu,

una llavor de joia perdurable

pugna per fer-se planta exuberant!

 

Com crides, infantesa, en les profundes

capes del cor, com, de genolls, et trobo,

Déu meu, llavors, tornat pura lloança!


Post a Comment