La guerra de l’Euribor


TONI AYALA (text)

Amb l’Euribor sota mínims, la banca espanyola es tira ara dels cabells davant la possibilitat que els tribunals europeus puguin considerar que l’aplicació de l’índex hipotecari IRPH ha estat abusiva, segons ha dictaminat l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE. De confirmar-se, s’obre la porta al fet que els jutges puguin anul·lar aquestes clàusules.

Què farà, doncs, la banca espanyola? Doncs, segurament, se les empescarà per trobar altres fonts de finançament, com ara l’ofensiva que s’està duent a terme per vincular assegurances amb les hipoteques. Però, el cas és que es comença a configurar un panorama ennnuvolat, però que, tanmateix, podria comportar canvis.

Si ens fixem en un país com els Estats Units, té 32 estats on permeten qualsevol forma de préstec fora de la banca tradicional, que sol ser la forma més cara d’endeutar-se.

Tant és així que la població acaba atrapada en deutes per crèdits de consum o per crèdit estudiantil. No és cap broma. L’endeutament dels consumidors nord-americans ha arribat a un nou rècord: 4 bilions de dòlars, el major nivell en la història del país.

Un adult de mitjana té més de 4.000 dòlars en deute només en targetes de crèdit, cosa que ha complicat la vida de les famílies més vulnerables, que queden en mans dels deutors. La taxa d’incompliment és del voltant del 25%.

Es donen casos que préstecs per a dues setmanes tenen un interès de 15% i hi ha casos d’empreses que cobren fins al 80% d’interès en dues setmanes sobre crèdits anteriors contrets per un mateix client.

Un dels majors drames és el dels estudiants, que triguen moltíssim a poder retornar els diners del deute que contrauen. Tant és així que el candidat demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units, Bernie Sanders, va proposar cancel·lar els 1.6 trilions de dòlars de deute estudiantil pendents de la nació i compensar el cost amb un impost a les transaccions de Wall Street.

El senador de Vermont planteja una llei per beneficiar uns 45 milions de ciutadans d’EUA que tenen préstecs universitaris. El pla inclou un impost del 0,5% sobre les transaccions d’accions, un impost del 0,1% sobre les operacions de bons i un impost del 0,005% sobre les transaccions de derivats.

Està clar que, si bé a Espanya s’ha començat a posar la banya en la forma d’actuar i d’obtenir beneficis de la banca -sobretot, arran del rescat bancari- també és veritat que encara hi ha un compte pendent amb les transaccions de la Borsa.

Qui serà el Bernie Sanders espanyol?


Post a Comment