Sefardites i moriscos


TONI AYALA (text)

Els sefardites són els descendents dels jueus contra els qui els Reis Catòlics van signar el 1492 un edicte d’expulsió, tot i que feia moltíssims anys que vivien a la Península Ibèrica.

L’Estat espanyol ha tancat aquests dies el termini perquè els descendents dels afectats per aquesta diàspora poguessin sol·licitar la nacionalitat espanyola.

Es calcula que hi ha almenys dos milions de sefardites en el món. Ara bé, en total, el Ministeri de Justícia i el Consell General del Notariat espanyols han rebut 149.822 sol·licituds de 60 països, la major part de les quals de l’Amèrica Llatina.

Cal tenir en compte que, per accedir a la nacionalitat espanyola, no perden la seva actual. El procés no és automàtic, com ho demostra el fet que, de moment, només 6.000 sefardites han estat reconeguts. Com tot, requereix de certa burocràcia i, fins i tot, algun examen. Una vegada presentada la sol·licitud, els aspirants havien d’acudir a un notari a Espanya perquè certifiqués la validesa dels documents que avalaven el seu origen sefardita.

A més, havien de passar un examen que acredités el seu coneixement de l’espanyol (excepte els procedents d’un país hispanoparlant) i de la realitat social espanyola. Els sefardites als quals se’ls atorgui la nacionalitat espanyola no necessitaran anar a naturalitzar-se a Espanya, ja que la cerimònia podrà tenir lloc en el consolat espanyol dels seus països de residència.

Entre els descendents de la diàspora és una bona ocasió per tenir el passaport espanyol, que és un dels que més facilitats de moviment ofereixen al món. De fet, és el quart millor per viatjar sense visa (obre les portes a 186 països). A més, permet la lliure circulació i residència en els Estats membre de la Unió Europea.

Expulsats el 1492 pels reis Catòlics, els jueus espanyols es van establir al nord d’Àfrica, al sud de França i, sobretot, a l’antic Imperi otomà, on van fundar comunitats i van conservar el seu patrimoni cultural.

Els sefardites van mantenir la seva llengua. El seu origen es troba en l’espanyol de finals del segle XV, però fou evolucionant amb el pas dels segles i va mantenir una gran vitalitat fins a l’Holocaust, que va representar l’extermini de molts dels seus parlants. En l’actualitat, diverses institucions d’Israel estan treballant per recuperar l’ús d’aquesta llengua.

Amb la concessió de la nacionalitat espanyola es vol reparar, en certa manera, un episodi negre de la Història.

Ara bé, també sorgeix una pregunta: ¿què passa amb els descendents dels 300.000 moriscos que van ser expulsats per ordre del rei Felip III entre 1609 i 1613?


Post a Comment