El tancament dels bars… i de la Història?
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)
Altra cop han tancat per una temporada bars, restaurants i qualsevol forma de reunir-se i socialitzar el personal i s’ha tornat a esvalotar la Terra.
Fins avui i després de tants mesos, continuen sense escoltar-se ben alt veus de queixa per les humiliants cues a les portes dels ambulatoris per obtenir el dret universal a la sanitat pública; tampoc s’han escoltat veus altes dient prou als bancs que porten mesos fent-nos esperar a la porta, tractant-nos com a delinqüents quan volem recuperar el que és nostre; tampoc a l’Administració on ens fan demanar cita prèvia per atendre’ns, enfotent-se’n a la cara dels ciutadans fins al punt que, per a un requeriment que hem de presentar en el termini d’una setmana, ens donen la cita per a dins de dos mesos…
Però ai las! Tancar una cafeteria? Fins aquí es pot arribar i els hostalers, que amb raó estan farts de no poder treballar, sobretot els que vivien d’esprémer el turista, els que servien un cafè ben carregat quan els hi demanaves descafeïnat o sucaven el pa amb tomàquet malgrat haver insistit tres vegades que el volies sense sucar, han cridat i de valent.
Unes veus, insisteixo amb la seva raó, però que han trobat a milers d’indignats fent caixa de ressonància, perquè, les canyes amb braves mentre s’expliquen sopars de duro, per a bona part de la nostra societat, és com apagar l’aixeta de la dutxa acabats d’ensabonar.
Sense ànim de frivolitzar amb els qui es guanyen dignament la vida i ara es veuen privats dels seus ingressos, el que més greu em sap del fet que tanquin els bars és perquè em quedo sense serveis.
Perquè amb els CAP’s amb cua i cita prèvia i els mercats havent d’anar a demanar la clau a una remota botiga, ja em direu com pots anar pel món sense un lloc on acudir amb ganes i per urgència, ensems d’apagar la set o d’aixoplugar-se en les esperes els dies rúfols de la tardor.
Si ho mirem bé, aturar bars i restaurants i restringir les trobades és voler aturar el ritme de la Història que sempre té els moments estel·lars en les reunions. Que un solitari com Newton, fent la migdiada a la soca d’una pomera, tot clapant descobrís la gravitació universal, no deixa de ser una collonada, quan sempre les pomes des de l’arbre cauen a terra i continuaran caient-hi.
En canvi, tots els grans esdeveniments de la història han tingut lloc en tavernes i en tiberis.
Fixeu-vos en el Sant Sopar, en una casa que no queda clar si era llogada i qui l’havia preparat, però podia ser un establiment amb menjador reservat.
La Conquesta de Mallorca va sorgir d’un gran dinar amb Jaume I a casa del comerciant Pere Martell, a Tarragona; els atenencs és reunien a l’Àgora; Anselm Clavé va fundar els cors en una taverna i Jacint Verdaguer es reunia amb la seva colla literària a La Font del Desmai.
En calen més exemples? Quantes oportunitats de negoci o de progrés científic es perdran els dies que romangui tancada l’hostaleria?
Sense dubte que aturar el curs de la Història té un preu, de vegades massa car, però ben mirat, si el novembre del 1923 un decret hagués tancat els bars, el Putsch de Munic, o també conegut com el Pustch de la Cerveseria, no hauria estat possible, potser el nazisme no hagués crescut i Hitler no hauria passat de ser un torrat anònim al que li havien tancat la porta del bar als morros.