La generació de Greta Thunberg i Ansu Fati

TONI AYALA (text)

Greta Thunberg, nascuda el 3 de gener del 2003, és un activista sueca que, als 15 anys d’edat, va començar a protestar a les rodalies del Riksdag (Parlament de Suècia) per reclamar accions immediates per combatre el canvi climàtic i generar consciència sobre l’escalfament global.

La seva vaga escolar pel clima va començar a atreure l’atenció als mitjans de comunicació i, des d’aleshores, s’ha convertit en una activista del clima que treu de polleguera dirigents tant poderosos com el president dels Estats Units, Donald Trump, amb qui s’ha creuat aquests dies a la seu de les Nacions Unides (ONU).

De la mateixa manera que aquesta joveneta té un exèrcit de seguidors d’arreu del món, també, té una bona colla d’enemics que, entre d’altres arguments, critiquen que només tingui 16 anys per desacreditar els seus missatges en contra del canvi climàtic i a favor d’una major implicació dels Governs per revertir-lo.

D’altra banda, Ansu Fati (Bissau, 31 d’octubre de 2002), és un futbolista hispano-bissauguineà que juga d’extrem esquerre o dret al primer equip del FC Barcelona. Amb només 16 anys ha aconseguit fer-se un lloc en una plantilla plena de cracks i ha rebut les lloances de tothom.

Un dels elements que més lloa la premsa esportiva és la gran capacitat que té Ansu Fati de fer el fa al camp amb una pilota als peus amb només 16 anys. És a dir, en aquest cas, l’edat no és motiu de crítica, sinó de tota una lloança.

¿Per què una jove ha de ser atacada per liderar un moviment de denúncia contra el canvi climàtic pel fet de tenir només 16 anys? ¿I, per què, en canvi, un noi de 16 anys rep lloances per marcar gols amb el primer equip del Barça a aquesta edat?

¿No hauria de ser motiu d’optimisme que la joventut s’impliqui tant en la preservació del planeta? ¿No n’haurien de seguir l’exemple els adults mentre celebren els gols del Barça? ¿És que no formen part d’una mateixa generació Greta Thunberg i Ansu Fati, una com a activista i l’atre com a futbolista? ¿Que potser no són un exemple tots dos per a d’altres joves?

I el millor de tot és que els hi queda tota la vida per endavant…