Fake News
TONI AYALA (text)
Hi ha alguna cosa en Donald Trump que recorda molt la figura de William Randolph Hearst, l’inspirador del cèlebre Ciutadà Kane d’Orson Welles.
El primer va ser sospitós d’arribar a la presidència d’Estats Units amb l’ajuda de les Fake News (notícies falses) que ell mateix critica, en el que es va assenyalar com la presumpta trama russa. El segon va intentar, obertament, dur a terme una carrera política manipulant la realitat amb l’ajuda del seu imperi mediàtic.
Hearst no només va ser el primer gran mestre de les Fake News, sinó que, desacaradament, la seva consigna era: “I make news”. És a dir, “faig notícies”, me les invento, si convé.
Ell va ser el gran exponent de la premsa groga o sensacionalista. Segurament, la primera gran Fake News de la història del periodisme va ser causant de la Guerra de Cuba (1898).
Quan l’illa encara era una colònia espanyola, Hearst va alimentar, a través dels seus mitjans de comunicació, una escalada de tensió diplomàtica entre Espanya i els Estats Units. L’objectiu era vendre diaris.
L’episodi més determinant va ser l’explosió del cuirassat Maine, de la marina nord-americana, al port de l’Havana. Va ser Hearst qui va assenyalar a Espanya com a culpable d’un suposat sabotatge i va pressionar perquè el president dels Estats Units, William McKinley, iniciés una guerra contra els espanyols. El resultat és sabut: Espanya va perdre Cuba i EUA va guanyar el domini del Canal de Panamà, entre d’altres.
Hearst va ser amo d’un autèntic imperi comunicatiu, que incloïa 28 periòdics de circulació nacional, entre ells Los Angeles Examiner, The Boston American, The Atlanta Georgian, The Chicago Examiner, The Detroit Times, The Seattle Post-Intelligencer, The Washington Times, The Washington Herald i el seu diari principal, The San Francisco Examiner, a més de diversificar-se amb la possessió d’empreses editorials, companyies i emissores, així com revistes, com Cosmopolitan o Harper’s Bazaar.
El primer gran mestre de les Fake News també va fer campanya ‘fake’ en contra de la Revolució Mexicana, perquè tenia moltes propietats a Mèxic i temia perdre-les.
Gràcies a la notorietat que li atorgaven els seus mitjans de premsa, va fer carrera política. Ara bé, és cert que Hearst va arribar a ser membre de la Cambra de Representants del Congrés dels Estats Units, però, en canvi, va fracassar en el seu intent de ser alcalde de la ciutat de Nova York i governador de l’estat novaiorquès.
En aquest sentit, tots aquells que consideren Donald Trump com a producte de les Fake News hauran vist, doncs, com el deixeble avantatjava al mestre i esdevenia president dels Estats Units.
Ens queda la incògnita de saber si Orson Welles també li hagués dedicat una pel·lícula digne d’un Oscar.